Darrerament hi ha qui ens està dient que la independència de Catalunya podria provocar la sortida de l'euro, però no pas de Catalunya sinó d’Espanya. Espanya és inviable sense Catalunya, que comptabilitza camí d’un terç de les exportacions, amb només el 16% d’habitants de l’Estat i amb més del 20% del PIB espanyol. El que passa és que durant tant temps han enverinat l’esperit de la ciutadania espanyola, des dels mitjans, però també des de les institucions polítiques, Govern Central i autonomies.

Volem una Catalunya sense corruptes, amb una regeneració política i social d’altíssima qualitat, volem un país lliure, volem la independència. Per tant i perquè creiem que tenim una certa legitimitat, ara ens cal fer el pas més complicat, però a l’hora més decisiu pel país. Reflexionem-hi, pensem-hi i prenguem la nostra decisió, que com sempre la prendrem els reagrupats.

Les anomenades comunitats autònomes no hi tenen cap participació en el seu procés de selecció i de nomenament, fet que resulta ben curiós, atès que entre les seves atribucions, el TC ha de sentenciar els conflictes entre els òrgans d’àmbit estatal i els òrgans d’àmbit “autonòmic “. Tot plegat pressuposa que el TC és en mans, de facto, dels dos principals partits de l’estat, sempre i quan, el seu pes parlamentari conjunt arribi a les 3/5 parts del Congrés i del Senat. Condició aquesta que sempre s’ha complert i que sempre s’acomplirà.

Al magnífic llibre Les roques i el mar, el blau , Espriu ironitza amb el nom de la nostra llengua i se n’inventa un. L’escriptor es defineix a si mateix com a titellaire, “un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits ingenus i conciliadors bacavà o bacavès. El titellaire proposa rosalbacavà, que sona a nom i cognom d'una ex-vedette de variétés.”

El Consell de Ministres té previst aprovar avui una nova reforma educativa, la coneguda popularment com a "llei Wert". Segons el ministeri d'Educació, el projecte de llei de la que serà la setena reforma educativa de la democràcia, inclourà una fórmula perquè el castellà sigui llengua vehicular a Catalunya. És a dir, el text dirà de quina manera s'aconseguirà, malgrat el dictamen del Consell d'Estat que qüestionava que la Generalitat hagués de pagar les classes en castellà, com preveia l'avantprojecte.

El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul . 

Les Corts Valencianes aproven una proposició no de llei del Partit Popular per vetar el terme "País Valencià" a les iniciatives parlamentàries. En una compareixença molt encesa,el diputat popular Rafael Maluenda, que ha presentat la proposta, ha exigit que tothom respecti les senyes d'identitat valencianes fixades a l'Estatut i a la Constitució Espanyola.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat admetre a tràmit la denúncia per prevaricació que el sindicat ultradretà Manos Limpias  va presentar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i els diputats de CiU i ERC que van votar a favor de la Declaració de Sobirania aprovada el 23 de gener al Parlament. La sala civil i penal del TSJC entén que la declaració de sobirania té la naturalesa d'un acte polític i, per tant, no encaixa en la definició d'assumpte administratiu que podria derivar en un delicte de prevaricació.

Aquest any, es commemora el centenari de l’escriptor algerià d’origen francès, Albert Camus, contemporani del nostre Salvador Espriu. Els centenaris sempre són una bona excusa per acudir a l’obra d’un autor, però tant en el cas de Camus com el d’Espriu no haurien de caldre per a llegir o rellegir la seva obra, que ha de rebre la consideració de clàssica, és a dir, imprescindible. Per cert, Espriu es va referir a Camus en un text sobre Sísif a Les roques i el mar, el blau , qualificant l’algerià de “noble, sever i compassiu escriptor” per a qui “el món és absurd, poblat d'irracionals.”

La negativa al diàleg sobre el dret a decidir de Catalunya per part dels principals partits espanyols i del govern espanyol està fent estendre la convicció que dur a terme la consulta serà impossible. Per això, un 67% dels que han respost l'enquesta creuen que no hi haurà més remei que una declaració unilateral.