1.- Victòria incontestable de l’independentisme: endavant amb tot! Les eleccions del 27S tenien un caire extraordinari: donar veu als ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre la seva voluntat d’iniciar o no la posada en pràctica definitiva del full de ruta cap a la independència.

Aquesta frase hauria de ser entonada per Jep Cabestany , el personatge “fatxa” del programa La Competència  de RAC1. És la frase que es pronuncia quan analitzes l’actuació del Sr. Herrera i la Sra. Camats abans, durant i després de la campanya electoral.

Ja fa temps que des de diferents àmbits es qualifica a “Ciudadanos – partido de la ciudadanía” no tan sols com una organització de dretes, sinó fins i tot d’extrema dreta o neofalangista. Sempre en aquest modest blog s’ha dit que la historia no es repeteix, però malauradament s’imita molt bé, veiem doncs!

A veure si ens entenem. Els partidaris de la independència de Catalunya hem guanyat les eleccions amb majoria absoluta. Aquells que les han perdut, diran el que vulguin, faran la lectura que els convingui, com passa sempre durant la nit electoral, però Junts pel Sí i les CUP, que s'han presentat sense cap ambigüitat reclamant la república catalana, han guanyat les eleccions.

Diumenge, els Catalans i les Catalanes vam donar al Món, a la Humanitat sencera, una nova mostra de la nostra grandesa i de la voluntat d'aportar el nostre gra de sorra a la millora col.lectiva, a la justícia, a la llibertat, i en definitiva, a la democràcia.

Un altre any, el poble de Catalunya ha estat convocat a la Diada en record de la dignitat que ens varen arrabassar fa 301 anys. Si la magnitud que vàrem viure a la Meridiana és la mateixa a les urnes el 27-S, avalant les dues candidatures pro-independència, guanyarem. I guanyarem amb escons i vots. I aleshores començarà el més difícil.

Ara que es decideix el futur de Catalunya, ara que les eleccions són més que mai plebiscitàries – Fins i tot en Rajoy, si llegim les seves declaracions, les considera així– Ara que aquestes eleccions són decisives pel futur del País i per tots els seus ciutadans. Ara que tot es decideix en un Si o en un No, algú pot plantejar-se el vot en blanc?

“Que els independentistes clàssics no fem nosa als nous independentistes”, deia un reconegut independentista i doctor de muntanya no fa massa temps. Han passat ja les primeres setmanes des que es va constituir la Candidatura unitària i transversal Junts Pel Sí i a les regnes de la qual hi tenim a en Raül Romeva, un nou independentista. I què? Fins i tot això, alguns amb molt de seny ja havien previst que seria així.

Semblava que el 27-S no arribaria mai. Semblava que el desig d'unitat era una utopia. Experiències anteriors auguraven un panorama no gaire engrescador, però s'ha imposat el seny i, encara que no s'ha aconseguit la unitat absoluta de tots els independentistes en una única llista, estic convençuda que, a l'hora de la veritat, les CUP estaran a l'alçada de la seva responsabilitat històrica.

Temps era temps que els independentistes, els que així ens manifestàvem a Catalunya, érem quatre gats i la majoria "ni rondàvem per les teulades". Ho érem en la intimitat; en els comentaris amb els amics quan els dèiem que l'única solució ple país era la independència i ells amb el somriure sorneguer ens perdonaven i deien: “però que no veus que això no és possible”.