Contràriament al que se sol dir, el procés d'integració europeu no va començar ni el 1951, amb la creació de la CECA, ni el 1957, amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea.

De sempre m’ha resultat difícil d’entendre que algú es cregui amb el dret de fiscalitzar si algú altre ha de presentar-se o no a unes eleccions. Les objeccions en tal sentit no amaguen sinó una deficient comprensió del fet democràtic, una intenció encoberta de substituir la manifestació universal de la voluntat ciutadana a través del vot, emparant-se en una opinió merament individual.

En breu assistirem a un nou capítol de la forma que té l’Estat espanyol d’entendre la democràcia i que serà l’expulsió del Magistrat Santiago Vidal de la carrera judicial. Ja que s’hi ha jugat la feina (i una bona feina), posem en valor la seva aportació.

Si algú anés pel carrer i de sobte se l’abraonessin un grup de persones i li comencessin a donar cops i aquest algú es defenses com podés, que en pensaríeu si la gent que ho veies de bon començament en lloc d’ajudar a l’agredit, o de separar-los, digués : “quina gent com es barallen!"

Del 12 de desembre al 9 de novembre i després al 27 de setembre. Qui dia passa any empeny o qui mesos passa la independència empeny. Bé, el moviment ve de baix i quan ha arribat a dalt ha de tornar a baix per fer endreça a dalt.

El 27-S votarem a favor o en contra de la independència. Atrinxerats en el “no es pot votar” vostès han viscut fora del debat. Això s'ha acabat. Els estem esperant des de fa molts anys, però vostès, els jugadors del No, encara no han sortit al camp. Fins ara s'han encomanat a l'àrbitre –espanyol– i deixant que el partit sigui suspès. Però davant de la gran final que ve, això ja no serà possible.

Ahir dia 26 va fer 76 anys que l’exèrcit franquista va entrar per la Diagonal de Barcelona i que el general Yagüe, el cap militar responsable de la ferotge repressió a Badajoz al 1936, es passejava pels seus carrers.

Dissabte al vespre, veient el documental Ciutat Morta  (aprofito per agrair al Canal 33 la seva emissió), vaig sentir-me com el primer cop que vaig veure la  pel·lícula de L’exprés de mitjanit  (que per cert relata un fet real). Va envair-me no només el vertigen de la indefensió, sinó fins i tot el pànic de pensar que la teoria que defensava el documental fos del tot veritat.

A la conferència del Born, en Joan Carretero va afinar dos aspectes de futur que han passat a segon pla mentre no es parla més que de llistes i dates. Hem de tenir clar els sobiranistes que les properes eleccions s’han de guanyar. Cal guanyar-les.

“No Podemos ser modernos”. No poden perquè s’adrecen a un electorat que no ho és. A Espanya, en general, li falten unes quantes bullides, “unos hervores” que dirien per allà. A Catalunya tampoc ens escapem, no ens enganyem, a vegades també ens falta “algun tomba i tomba”.