Fàstic, repugnància...

Fàstic, repugnància...

Avui, per segon cop, la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell haura de trepitjar el Palau de Justícia, en defensa de la inviolabilitat parlamentària. És una situació greu que vulnera la separació de poders. És un exemple de com l'autoritarisme espanyol s'està estenent cada cop més. 

Si això hagués passat en un país normal, els dos diaris principals d'aquest país normal, ho haguessin tret en portada. Però, òbviament, no estem en un país normal. En primer lloc, perquè això no passaria, i doncs, no seria notícia,

Però en aquest país no normal, els directors dels diaris obeeixen mansament les directrius de la vicepresidenta d'un altre govern, que els diu què han de posar i què no, què han de treure a la portada i què no.

El ditet  de la la Soraya SS  és un veritable diktat  que enquadra com s'ha de portar a terme la guerra en el front mediàtic contra l'independentisme. Mireu-los com tots, els directors, ganàpies com són, interioritzen les ordres rebudes. I se les fan seves, com a bon dats que són.

És tant el fastic, la repugnància, el menyspreu que sento per aquesta gentussa, que l'única manera de superar-ho és comprometre'm encara més en aconseguir la Independència i fer net. Com ha escrit en López Bofill , jo també tinc memòria, I espero que aquesta gent ho pagui vivint i veient com proclamem la Independència el més aviat possible. Vull que visquin molts anys dins la Catalunya independent, que triguin en morir. No els demano que canvïin d'opinió. Més mal del que han fet ja no poden fer, però que vegin com els seus néts i, encara millor besnéts, els menyspreïn com ara molts alemanys ho fan amb els seus ascendents. (Això, és clar, si no els tornen a abandonar davant de l'altar -gòtic- o la jutgessa, -gòtica?). Que es canvïin el nom, que l'estigma de ser un collabo  se'ls mengi per dins, que no dormin, perquè en el seu dia van ser mercenaris d'Espanya, que van amagar l'operació d'assetjament contra una Presidenta escollida democràticament pel poble català.

Carme, estic amb tu, perquè ets la Presidenta de tots, la que ha demostrat que tens una infinita paciència amb gent que t'odia, que et voldria callada, submissa, colonial. I això no ho aconseguiràs. Estic amb tu, estem amb tu. Fins a la victòria. Per la Democràcia, la Dignitat i la Independència! 

1.175 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament