O endavant o endarrere

O endavant o endarrere

Avui dia podem identificar dues actituds polítiques molt clares: els moviments polítics que busquen un canvi i els que treballen per la conservar les coses tal com estan. De forma transversal aquestes actituds impregnen el partits. Veiem-ho:

Les eleccions basques i gallegues han donat continuïtat als partits que ja hi governaven, PNB i PP, dues forces de caire conservador, cap de les quals proposa pels seus respectius territoris res que no sigui continuar tal com estan. Conservadorisme polític i social.

També podem observar els resultats de les eleccions espanyoles: guanya la continuïtat del PP en primer terme i quan es repeteixen eleccions torna a guanyar i encara amb un major marge. Altre cop venç l’actitud conservadora.

Podem enquadrar en aquestes actituds també els diferents partits: ningú dubta que PP i PNB són conservadors, també ho era l’extinta UDC i en bona mesura ho és el PSOE i a redós seu el PSC.

A l’altra banda podem identificar partits amb voluntat de canvi. Començaré pel més enganyós: Ciudadanos. Que ningú s’espanti, els canvis poden ser endavant o endarrere i en el seu cas és un canvi, una regressió en ferm cap a un sistema polític espanyol a l’antiga, creat per fracturar Catalunya i per negar l’existència del nostre poble. Ni tan sols el PP s’havia atrevit a abanderar la derogació del sistema d’immersió lingüístic català i ells sí. Ningú s’havia atrevit a demanar la derogació del concert econòmic basc i ells sí.

Ciudadanos per tant és un partit que demana canvis cap endarrere. N’hi ha d’altres que demanen canvis cap endavant. Aquí tenim a la CUP, ERC i PDC en l’àmbit català i a Podemos a nivell espanyol, també Bildu o el BNG, fins i tot podríem també incloure Compromís al País Valencià, si més no fins fa un poc temps.

Podemos i les seves derivades territorials representen un esforç de canvi a la ultraconservadora vida política espanyola. S’ha de reconèixer. El seu compromís amb la necessitat d’un referèndum a Catalunya demostra sòlidament que ja no entenen Espanya com “una grande y libre”, com si que defensen des de Rajoy a Miquel Iceta. Només això ja acredita una decidida voluntat de canvi i de reconeixement democràtic de la pluralitat.

I a Catalunya ens trobem davant d’un autèntic moviment de canvi,representat políticament per la CUP, ERC i el PDC. Un moviment de canvi tan profund que ha descol·locat la marca catalana de Podemos fins a tal punt que aquí a Catalunya, cosa que no passa enlloc més, Podemos és més conservador que aquests partits independentistes. D’aquí la seva desorientació, d’aquí la seva incoherència en molts dels seus posicionaments: votar en contra dels últims pressupostos, lloar el PNB, negar el dret a la unilateralitat i a l’inici d’un procés constituent o altres exemples constants.

El reformisme o fins i tot el punt revolucionari de Podemos a Espanya està tan mal adaptat a la realitat de Catalunya d’avui dia, que cada intervenció dels Franco Rabell, Coscubiela o Fachín resulta incomprensible a la gran majoria dels catalans. Com el PSC quan defensa el PSOE a Catalunya, els Comuns/Podemos catalans no representen aquí cap canvi, sinó ben al contrari, són una realitat desenfocada que no vol entendre el que necessita Catalunya. I no la volen entendre perquè el que cerquen no és fer, és estar. Estar als òrgans de poder, com l’Ajuntament de Barcelona, on cada dia que passa es veu més com són gesticulació i bones paraules i poca cosa més. I voldran estar al Govern de la Generalitat, no per fer un país més lliure, més just i més pròsper, sinó per dir-nos que hi són i fer-nos creure que així tot anirà millor, quan sotmesos a Espanya tots sabem que simplement tot anirà igual que ara.

La realitat catalana crida canvi i vota canvi i es mobilitza i ho fa des de l’extrema esquerra fins a la dreta de sempre. La realitat espanyola vota que tot segueixi igual i per aconseguir-ho tot s'hi val i totes les institucions (polítiques, judicials, policials i mitjans de comunicació) es mobilitzen per tal que res canviï. Costa d’entendre que els Comuns/Podemos de Catalunya s’equivoquin tant a l’hora de triar la seva opció.

Fotografia: revistagq.com

1.616 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament