Constitució de Catalunya (11) - Articles 24, 25 i 26

Constitució de Catalunya (11) - Articles 24, 25 i 26

Títol V. Modificació de la Constitució

Article 24. Principi de llibertat per modificar la Constitució

La Constitució pot ser modificada totalment o parcialment. Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular i s’haurà d’aprovar per majoria simple de vots 

Title IV. The organization of the State

Article 22. Powers of the State

The three fundamental powers of the state are the legislative, the executive and the judiciary.
The legislative, executive and judiciary powers are separate. Laws will govern the bodies that will make up each one of the powers of the State as well as its composition, powers and functions.

Article 23. Municipalities

The powers and functions of municipalities and supra-municipality bodies will be regulated by law.

8.299 lectures

Comentaris (1)

CONSTITUCIÓ
Fent ús del dret de modificació de la Constitució (Títol V, Article 24) us n'envio una versió més acotada però inicialment prou explicada, en forma de decàleg, que someto a la votació dels reagrupats.

PREÀMBUL:
Nosaltres, el poble de Catalunya, treballant per construir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta, amb responsabilitat envers les generacions futures, ens dotem d’una Constitució, que s’inspira en els principis continguts en
LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS (1789),
LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE LES NACIONS UNIDES (1948) i en
LA CONVENCIÓ EUROPEA DELS DRETS HUMANS (1950)
entenent que aquests documents precursors assenyalen el camí del legislador, en les comunitats avançades del nostre mòn.

PRINCIPIS GENERALS:

SOBIRANIA

ARTICLE I. L’ESTAT.
Catalunya és un estat de dret, independent, democràtic i social, que exerceix la sobirania mitjançant els seus representants o directament. Els poders fonamentals de l’estat, independents entre ells, són:
LEGISLATIU, EXECUTIU I JUDICIAL. (Cal establir les lleis que regularan aquests poders i les seves atribucions)

ARTICLE II. EL TERRITORI.
El territori de Catalunya es correspon actualment amb els límits geogràfics de les provincies que la componen, es a dir, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i la seva capital és la ciutat de Barcelona. Es reconeix la pertinença als Països Catalans com a realitat vinculada historicament pendent de resolució. (Es regularan per llei les funcions dels municipis i organs supramunicipals)

ARTICLE III. LA LLENGUA.
La llengua nacional de Catalunya és el català.
L’aranès –variant de l’occità- és la llengua co-oficial a l’Aran.
Es garanteix la llibertat d’us de totes les llengües i es promociona l’assoliment del coneixement per tots els ciutadans, de les llengües més internacionalitzades.

ARTICLE IV. LA NACIONALITAT.
Els ciutadans del País Valencià, Ses Illes, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord (sota jurisdicció francesa) i l’Alguer (sota jurisdicció italiana), tenen garantida la condició nacional catalana, si la sol.liciten.
Els nascuts a Catalunya que tinguin altres nacionalitats, podran exhibir la doble nacionalitat.
(Cal establir la llei que regula les condicions d’adquisició o pérdua de la condició de catalanitat.)

ARTICLE V. ELS SÍMBOLS.
Els símbols de Catalunya són la senyera, l’himne i la festa nacional.
(Fer la descripció de cada element)

DRETS:

ARTICLE VI. LA INDIVIDUALITAT.
Tot èsser humà té dret a la vida i a ser tractat amb dignitat, sense ser afavorit o menystingut per qualsevol condició personal.

ARTICLE VII. LA LLIBERTAT.
La llibertat està garantida, amb el límit del perjudici personal o social.

ARTICLE VIII. LA JUSTÍCIA.
La justícia és el sistema legal de que es dota l’estat, per regular les relacions contractuals i socials. Tots els ciutadans són iguals en deures i drets davant la llei. Tota persona perjudicada per la incorrecta aplicació de la llei, té dret a ser indemnitzada.


DEURES:

ARTICLE IX. LA DESPESA
Tots els ciutadans han de contribuïr a la creació i sosteniment de la infrastructura del país amb els impostos, proporcionals als guanys i patrimoni de cada contribuent.

ARTICLE X. LA DEFENSA NACIONAL.
Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya, davant qualsevol tipus d’agressió.


Disposicions finals:
Aquesta Constitució deroga a Catalunya, la fins ara vigent Constitució del Regne d’Espanya de 1978 i entra en vigor l’endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya en referendum.

Fins el bastiment del corpus legal dels tres poders, les seves atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el Govern, el President i els organs judicials, segons la llei orgànica 6/2006 del 19 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament