Reagrupament insisteix que la via de l'alliberament és la de la Declaració Unilateral d'Independència per part de la cambra catalana

Onze de Setembre del 2012: independència o assimilació
Reagrupament insisteix que la via de l'alliberament és la de la Declaració Unilateral d'Independència per part de la cambra catalana
(Barcelona, 28 d'agost de 2012)

Reagrupament Independentista centralitzarà tots els seus actes aquest Onze de Setembre a la ciutat de Barcelona perquè volem contribuir a fer possible que la manifestació d'aquest any sigui multitudinària i que sigui inequívocament a favor de la independència de la nació catalana. No obstant això, volem insistir a dir, com ja hem fet altres vegades, que la mobilització al carrer, tot i ser important perquè demostra que la voluntat d'independència és cada vegada més àmplia al si de la nostra societat, no és suficient per assolir l'estat propi.

En aquest sentit, reiterem que el moviment independentista només assolirà els seus objectius quan les institucions estiguin governades per formacions polítiques que tinguin la independència de la nació catalana com a primer objectiu i quan al Parlament de Catalunya hi hagi una majoria de diputats i diputades disposades a proclamar-hi la independència.

Justament per això volem insistir que la via per proclamar la nostra sobirania és la de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de la cambra catalana. Una declaració que obriria el procés de ruptura amb Espanya de la comunitat autònoma de Catalunya (oberta a la incorporació de la resta de territoris que conformen els països catalans quan aquests així ho decideixin) i que culminaria, després d'un període constituent, en un referèndum supervisat pels organismes internacionals que comportaria, en cas que fos aprovat, la creació de l'Estat català a Europa.

Reagrupament considera que la mobilització de centenars de milers de catalanes i catalans aquest Onze de Setembre a Barcelona, com a culminació de la Marxa cap a la Independència organitzada per l'ANC des de fa mesos pot ser un acte de sobirania que posi en marxa aquest procés que necessàriament ha d'anar acompanyat d'una entesa el màxim d'unitària possible de les forces polítiques que tinguin com a objectiu prioritari la independència del nostre país per anar juntes a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

Aquesta majoria social favorable a la independència que cada vegada s'expressa i es manifesta mes desacomplexadament ha d'anar acompanyada necessàriament d'una majoria política que sigui majoritària a les institucions. I justament en la correcta interrelació entre majoria social i majoria política hi ha l'èxit d'aquest procés d'alliberament nacional.

Entenem que en aquest moment crucial de la història del nostre país, el govern de la Generalitat ha de posar fi a la seva habitual ambigüitat nacional i no pot mantenir durant més temps la seva aliança amb el Partit Popular mentre fa crides a la sobirania la majoria de vegades oportunistes i buides de contingut. La societat, el poble català, ja és major d'edat i es mereix uns governants que no s'amaguin i que es posin al capdavant de tots aquells que lluitem per l'estat propi.

Alhora, el moviment independentista també ha de ser prou madur per garantir la governabilitat del país en aquesta etapa de transició cap a l'estat propi, i fer costat al govern si fa aquest pas decidit cap a la independència i garantir una majoria prou estable per fer front a tots aquells que ens voldran fer fracassar en aquest camí que ja no tindrà marxa enrere.

Reagrupament insisteix a dir que ara no és moment de partidismes, no és moment de buscar el rendiment polític a curt termini, no és moment de discutir sobre lemes i consignes ni de com i de quina manera s'ha d'assistir a la manifestació de l'Onze de Setembre. Mentre perdem el temps en això, l'espoli espanyol continua, el nostre dèficit en infraestructures es fa cada vegada més insostenible, la persecució de la nostra llengua es manté, la crisi i les retallades amenacen el nostre estat del benestar i ofeguen el nostre desenvolupament econòmic. És el moment, per tant, de les grans decisions, és el moment d'un acord de país que ens tregui de la presó espanyola.

Aquesta Diada Nacional no és, per tant, un Onze de Setembre més. Ara és l'hora de decidir si volem continuar sent una colònia d'Espanya, una regió espanyola, una simple província assimilada sense llengua, sense identitat, sense capacitat de decidir sobre els seus recursos o si volem ser presents a Europa i al món com una nació lliure amb estat propi. Reagrupament Independentista sabrà estar a l'altura d'aquest moment històric.

5.492 lectures

Comentaris (6)

Pel Sr. Bonada : El clàssic error d'alguns independentistes
És dur i trist, i en certa forma decebedor, que aquestes alçades encara es llegeixin comentaris de suposats independentistes amb arguments que fa dècades s'han superat.

Suposo que aquest senyor ha estripat el DNI espanyol i el passaport, i funciona amb un DI català, i no deu pagar impostos, ni deu tenir sintonitzades les cadenes de TV espanyoles, ni li deu agradar el futbol. Deu viure en una cova a on només es sent parlar català.....

Però el més greu és que si realment és reagrupat no ha entès absolutament res del que des de Reagrupament sempre s'ha dit, i el seu comentari és la prova de fins a quin punt ens tenen assimilats; segons ell no som una comunitat autònoma espanyola, ja som un estat lliure però sembla que no ens hem adonat....
Que n'és de fàcil
Després de llegir el comentari del senyor Bonada, he repassat, amb molta atenció, una, dues tres vegades l'escrit que ell qualifica tan durament. Francament, si és per aquesta notícia, no puc entendre els seus comentaris. Li recomano una nova lectura i reflexió. Que fàcil que és desqualificar!. Senyor Bonada, tots els qui treballem per Reagrupament som patriotes dignes i irreductibles. No ens ofengui, sisplau!
Ni indignitat, ni pena ni vergonya.
Salvador Bonada: De debò t'has llegit aquest comunicat? Per molt ràpidament que ho hagis fet, se'm fa difícil creure que hagis pogut interpretar-lo en el sentit que expresses.

De les més de cinquanta línies que ens parlen de Declaració Unilateral de Independència, de la necessitat d'aconseguir un Parlament amb majoria de diputats independentistes, de nació catalana -no la que encara no ha estat reconeguda internacionalment, sinó la que molts catalans portem al cor-, de convocatòria a manifestar-nos per la independència, de debò que només t'has quedat amb la referència a la Comunitat Autònoma de Catalunya, sense copsar que aquesta denominació no fa altra cosa que definir el que realment som a hores d'ara i el que hem de deixar de ser?

Un de nosaltres dos deu tenir dificultats de comprensió lectora.
Sumar i no ser tiquis miquis
Em sembla molt bé l'estratègia de cooperació de Reagrupament amb les altres forces que comparteixen l'objectiu. És la única manera, sumar i ser-hi tots. A més en aquest cas, moltes de les altres forces han radicalitzat la seva postura respecte altres anys, en direcció del que Reagrupament defensa, i això tot sol ja és una victòria.

No ens hem de conformar no, i hem d'avançar més, però no ens podem estar amb detalls semàntics de cada escrit del web. "Comunitat autònoma" és el que legalment som i volem deixar de ser. Negar-ho no canvia la realitat. En el text està escrit en aquest sentit i no en un sentit de submissió. Tinguem clar el que som per aconseguir el que volem ser!
Fa molt temps que tenim raó.
Fa molt temps que tenim raó, ara "només" falta que ens la donin. Reagrupament és l'única força independentista seriosa partidaris de la DUI. Hem de seguir treballant per difondre el nostre missatge malgrat totes les adversitats. Sembla ser que el proper 11 de Setembre no serà un més, sinó que tindrà una trascendència com a mínim superior a la mitjana i esperem que molt més. Estic completament segur que la nostra aportació des que va néixer Reagrupament hi ha contribuït. Seguim treballant en positiu perquè ens facin més cas, evitant al mateix temps la divisió que és el gran mal de l'independentisme.
Indigne i vergonyant
Considero aquest comunicat indigne i vergonyant per una associació que pretén tenir el patriotisme i la dignitat com a bandera. Es un cominicat de farciment sense cap criteri ni objectiu. Reconeixem la nostra espanyolitat i que tot el que fem ho fem com a espanyols descontents amb la mare pàtria ( espanya). Renunciem a la catalanitat i a tot el que significa Catalunya : "obriria el procés de ruptura amb Espanya de la comunitat autònoma de Catalunya ". Aquesta simple frase feta de manera oficial per Reagrupament és una rendició incondicional i una traició a tots els que de bona fe hem cregut en el patriotisme de RCAT i per aixó ens hi hem associat i hi hem treballat. No pot ser considerat de cap manera un error, ja que expresa de forma clara e inequivoca un posicionament, que no és altra cosa que una visió espanyola de la realitat, perfectamet assumible per qualsevol espanyol que no està satisfet amb el seu govern. No és aixó companys , no és aixó per que hem lluitat i defensat Rcat. Sento pena i vergonya.

Total 6 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament