Totalment d'acord amb Josep Maria Sala i amb Lluís Castillo.
Cal millorar la part de comunicació de l'associat. Potser amb un apartat "privat" on, tal com diu Lluís Castillo amb el número de reagrupat i una paraula de pas, s'hi pogués accedir. En aquest apartat "privat" s'hi publicarien aquelles noticies internes, o s'hi avançarien les que s'han de publicar, i on a més a més, els associats poguéssim fer els nostres debats interns i les nostres aportacions. Un lloc on tenir actualitzada la composició i atribucions de la Junta, estat de comptes, etc. També seria un bon lloc per a demanar voluntaris per a temes específics.

Si cal gent, per fer-ho, demaneu-ho a al Web, segur que algú hi haurà que pugui donar un cop de mà.

Salutacions

Estic d'acord amb Josep Maria Sala. Es més atractiva però manca participació. I han petits detalls que invitan a participar, com per exemple que introduint el número de Reagrupat i una paraula de pas, puguis entrar a fer comentaris, car les dades dels reagrupats ja les teniu.
Salut

Em sembla que la nova pàgina no millora molt l'anterior. Veig les mateixes coses en llocs diferents. Hi trobo a faltar un espai on els associats i simpatitzants puguin debatre i deixar en temps real, les seves opinions, sense la intervenció de l'administrador. Cal millorar la informació als socis. Com podem respondre a les preguntes que ens fan els interessats a reagrupar-se si ens hem d'assabentar de l'actualitat pel que llegim als diaris digitals? Hem sorprén que articles molt interessants que es publiquen en la nostra pàgina tinguin tants pocs comentaris...

El meu escrit vol ser constructiu. Acabo amb les paraules del Sr. Joan Carretero : " Us convidem a participar activament en aquest repte i a fer conèixer la nostra triple recepta" Accepto la invitació.

Tota pedra fa paret i la meva, la teniu a la vostra disposició.

Avui, en una reunió de Reagrupament, alguna gent hi tenia les seves pors (a la política social posterior a la independència, al sistema econòmic posterior a la independència, a si hi havia d'haver un diari independentista abans de la independència...). Algú més ha dit que "assolida la independència de Catalunya, no passarà res. Tranquils que no passarà res." Ja ho va dir la poetessa que, acostumada de viure amb algú, és difícil no perdre l'opinió pròpia.D'això se'n diu alienació, acceptar com a acceptables les opinions i els problemes de qui us domina.

No sé què pensar d'aquestes prevencions, crec que sí que passarà: Hi haurà uns de més contents i d'altres que poc n'estaran. A Reagrupament, evidentment, hi ha la gent que no pateix pel que volen que patim els que no hi són, oi?. Millorem el discurs: "No ens passarà res de dolent, més enllà del que ja patim". La resta de detalls ja ens ho anirem fent, que qui diu que tot ho sap, ben bé segur que no en sap de res més que d'enganys i males intencions; serà força interessant decidir què fer sense haver de demanar permís a ningú. Sabrem, per fi, com som i què volem fer. I de referèndum, no ens en cal. Qui pregunta a un ocell si vola? Qui pregunta a un peix si viu a l'aigua? Qui va preguntar als americans si volien construir els seus estats? Qui pregunta a la gent catalana si té dret a decidir de ser-ho? És un referèndum necessari per qui vol dir que NO. Quins maldecaps més insistents, residuals i pujolians!

Subscric plenament la part que heu escrit:
"La suma de les tecnologies de la informació i la nostra presència arreu del territori ens ha de fer una variable decisiva de la política catalana."

Ja que hi ha problemes econòmics i sobretot polítics per participar dels mitjans de comunicació tradicionals, cal engrescar tothom que ho vulgui, a fer servir blocs, webs, xarxes socials i comentaris de lliure redacció. És una manera d'anar fent, barata i lliure de pressions. Obama en va treure un gran profit.

Mercès per la publicació.