Diumenge, 16 de febrer de 2014. Matí ennuvolat i humit, encara que no pas fred. Un grup d’unes seixanta persones s’apleguen davant del Palau Robert a Barcelona. Al lateral de l’avinguda Diagonal els espera aparcat un autocar que han noliejat per a l’ocasió, que els conduirà directament a La Jonquera. Cap a les onze hi arriben i fan una visita guiada al Museu Memorial de l’Exili, un centre que contribueix a preservar la memòria, aquesta cosa immaterial que resulta imprescindible per ésser, és a dir, per viure.
Les commemoracions de fets històrics ens empenyen a la (re)lectura d’obres literàries que hi estan lligades. Per això, amb motiu del 75è aniversari de la guerra del desastre nacional -com el bon amic Quim Torra anomena la guerra de 1936-1939-, els proposo Unitats de xoc, llibre que Pere Calders va publicar l’any 1938.
Els historiadors destaquen l’abast internacional de la guerra de successió i la implicació que hi van tenir les diverses potències europees, però la gran guerra mundial que la historiografia anomena primera és la que es va iniciar el 1914, ara fa un segle.
No vull deixar passar aquest any 2013 sense fer referència a les ‘Normes ortogràfiques’ de la nostra llengua, que ara fa cent anys van ser adoptades per l’Institut d’Estudis Catalans. Com diu Jesús Tusón “el prestigi d’una llengua va lligat a una ortografia ben establerta i acceptada per tothom de manera disciplinada”.
El gran músic català concebia com un deure moral no cedir en el seu compromís de lluita contra la dictadura i en defensa de la catalanitat, de la democràcia i de la pau. Per això, el missatge de Casals resulta de màxima actualitat quan afirma en una entrevista a la BBC emesa al maig de 1952 i que transcriu el llibre (p.109): "Tot el món sap que l'única manera de conèixer la veritable opinió d'una nació és donar-li llibertat de paraula".
En ple procés per a l'exercici del dret a decidir, ha sorgit el plantejament d'aprofitar les eleccions europees per a mostrar la voluntat majoritària d'independència del poble català. Algunes forces polítiques han descartat immeditament aquesta possibilitat i d'altres estan treballant aliances amb grups polítics d'altres territoris del regne d'Espanya, més o menys afins en l'eix esquerra/dreta.
Aquest 2013, farcit de tants aniversaris literaris de gruix, inclou una commemoració molt rellevant que no volem deixar passar per alt. Es tracta dels 25 anys de ‘Camí de sirga’, la magnífica novel·la del mequinensà, Jesús Moncada. Entre parèntesis, no perdrem ni un segon a comentar l’ultratge de l’invent del ‘lapao’, a què alguns poca-soltes podrien pretendre adscriure un autor que escriu amb una llengua catalana de gran riquesa i molta expressivitat.
Primo Levi, Jorge Semprún, Robert Antelme, Imre Kertész, entre altres, són autors de primera fila, que, a partir de la seva experiència personal als camps nazis, han estat capaços de confegir obres de gran qualitat. També la nostra literatura compta amb una gran novel·la, escrita pel manresà Joaquim Amat-Piniella.
Avui, 10 de juliol de 2013, fa 100 anys que va néixer Salvador Espriu a la capital de la comarca de La Selva, Santa Coloma de Farners. Espriu fou un dels més destacats intel·lectuals i escriptors de la seva època, que va bastir una obra literària de gran qualitat en tots els gèneres: narrativa, teatre i poesia.
Informacions relacionades:
El passat mes de maig l’escriptor israelià Amos Oz va obtenir el prestigiós Premi Franz Kafka que atorga l’associació que porta el nom del cèlebre autor de Praga. Oz és un autor de gran prestigi, molt guardonat internacionalment, tot i que encara esperem que l’acadèmia sueca es decideixi d’una vegada a atorgar-li el Premi Nobel de Literatura, per al qual ha optat en diverses ocasions.
