El gran músic català concebia com un deure moral no cedir en el seu compromís de lluita contra la dictadura i en defensa de la catalanitat, de la democràcia i de la pau. Per això, el missatge de Casals resulta de màxima actualitat quan afirma en una entrevista a la BBC emesa al maig de 1952 i que transcriu el llibre (p.109): "Tot el món sap que l'única manera de conèixer la veritable opinió d'una nació és donar-li llibertat de paraula".
En ple procés per a l'exercici del dret a decidir, ha sorgit el plantejament d'aprofitar les eleccions europees per a mostrar la voluntat majoritària d'independència del poble català. Algunes forces polítiques han descartat immeditament aquesta possibilitat i d'altres estan treballant aliances amb grups polítics d'altres territoris del regne d'Espanya, més o menys afins en l'eix esquerra/dreta.
Aquest 2013, farcit de tants aniversaris literaris de gruix, inclou una commemoració molt rellevant que no volem deixar passar per alt. Es tracta dels 25 anys de ‘Camí de sirga’, la magnífica novel·la del mequinensà, Jesús Moncada. Entre parèntesis, no perdrem ni un segon a comentar l’ultratge de l’invent del ‘lapao’, a què alguns poca-soltes podrien pretendre adscriure un autor que escriu amb una llengua catalana de gran riquesa i molta expressivitat.
Primo Levi, Jorge Semprún, Robert Antelme, Imre Kertész, entre altres, són autors de primera fila, que, a partir de la seva experiència personal als camps nazis, han estat capaços de confegir obres de gran qualitat. També la nostra literatura compta amb una gran novel·la, escrita pel manresà Joaquim Amat-Piniella.
Avui, 10 de juliol de 2013, fa 100 anys que va néixer Salvador Espriu a la capital de la comarca de La Selva, Santa Coloma de Farners. Espriu fou un dels més destacats intel·lectuals i escriptors de la seva època, que va bastir una obra literària de gran qualitat en tots els gèneres: narrativa, teatre i poesia.
Informacions relacionades:
El passat mes de maig l’escriptor israelià Amos Oz va obtenir el prestigiós Premi Franz Kafka que atorga l’associació que porta el nom del cèlebre autor de Praga. Oz és un autor de gran prestigi, molt guardonat internacionalment, tot i que encara esperem que l’acadèmia sueca es decideixi d’una vegada a atorgar-li el Premi Nobel de Literatura, per al qual ha optat en diverses ocasions.
Fer servir el nazisme com a terme de comparació el banalitza, cosa que no tan sols és injusta amb allò amb què es compara, sinó sobretot amb les víctimes de l’holocaust, a les quals es degrada. Per això, ara que es diu que qualsevol cosa és nazisme, resulta oportú recuperar obres literàries que l’han tractat, com les del Premi Nobel Imre Kertész.
Aquest any, es commemora el centenari de l’escriptor algerià d’origen francès, Albert Camus, contemporani del nostre Salvador Espriu. Els centenaris sempre són una bona excusa per acudir a l’obra d’un autor, però tant en el cas de Camus com el d’Espriu no haurien de caldre per a llegir o rellegir la seva obra, que ha de rebre la consideració de clàssica, és a dir, imprescindible. Per cert, Espriu es va referir a Camus en un text sobre Sísif a Les roques i el mar, el blau , qualificant l’algerià de “noble, sever i compassiu escriptor” per a qui “el món és absurd, poblat d'irracionals.”
Pons ha escrit una obra important perquè rescata Espriu i, tal com expressa al títol, el pretén fer transparent, en clara al·lusió a l'hermetisme llegendari tant de l'home com d'alguns dels seus llibres, especialment de poesia. Pons ens el presenta al segle XXI amb claredat i nitidesa. Déu n’hi do! Una claredat que no sempre ha acompanyat la valoració de l’obra d’Espriu, que ha estat utilitzada massa sovint per a finalitats no estètiques i, per tant, mal llegida.
Si els Reis mags no els han portat aquest llibre com a present i encara no han llegit aquest gran clàssic, afanyin-se a anar a una llibreria a cercar-lo. Potser si tothom prengués el costum d'adquirir llibres, trampejant les dificultats econòmiques, no ens hauríem de lamentar de tristos tancaments com el de la històrica Llibreria Catalònia substituïda per un establiment americà de menjar ràpid. Aquest fet sí que manifesta una grisor -superior a la grisor de què parla Pla- que ens impregna a tots, com a habitants d’un país que no és normal perquè no és lliure.
