Ètica i educació mil·lenàries per a polítics de tots els temps

Abdal·lah Ibn Almuqaffa, "Ètica i educació per a governants", Traducció de Margarida Castells, Angle editorial, Barcelona, 2014.
Ètica i educació mil·lenàries per a polítics de tots els temps

Resulta molt oportuna la publicació d'aquesta primera versió en llengua catalana d'un llibre escrit abans que la nostra llengua gairebé existís. No cal justificar gaire els motius de l'oportunitat d'aquest llibre vinculats a l'actualitat perquè tothom és conscient que la necessària regeneració de la nostra vida política passa per l'enfortiment de la credibilitat ètica dels nostres dirigents. 

L'obra d’Abdal·lah Ibn Almuqaffa és escrita en àrab, tot i que el seu autor era persa, en un moment de gran expansió de l'imperi araboislàmic, amb la dinastia dels abbàssides, pels convulsos territoris —al voltant de l'actual Iraq— que el 2014 són també sacsejats per guerres i conflictes. Atesa la llunyania temporal —més de dotze segles!—, val molt la pena llegir la introducció de Margarida Castells, que també n'ha fet la traducció. Dins de la informació del context de l'obra, la curadora de l’edició combina el rigor acadèmic amb l'interès per part d'un públic ampli. Per això, ofereix anècdotes sucoses sobre les vicissituds de la vida d'Almuqaffa, la saviesa del qual sembla que no li va permetre eludir una esgarrifosa mort a mans d'un envejós rival.

Certament, el llibre fou concebut amb uns objectius molt diferents a la forma en què pot ser llegit al segle XXI. Castells l'acosta als anomenats “espills de prínceps", textos molt de moda a l'Europa medieval que contenien ensenyaments, consells i preceptes morals perquè els prínceps o reis aprenguessin a governar correctament. També és un llibre que hom pot associar a El príncep  de Maquiavel, de la publicació del qual l'any passat se'n van celebrar 500 anys. No obstant això, el lector actual quedarà sorprès per la modernitat del pensament d'Ibn Almuqaffa, sempre que deixem de banda aspectes tan rellevants com la formació i organització de la jerarquia del poder en un imperi del segle VIII i també la consideració de la dona.

L'estil d'Almuqaffa és dens i aforístic. Clar i català: no hi ha palla. Fins i tot, resulta excessivament suculent i demana una lectura pausada per poder copsar-ne bé el contingut. Curiosament, com que moltes de les seves afirmacions són com sentències i no superen els 140 caràcters, resultarien molt adequades per a Twitter. Com a mostra només cal prendre, per exemple, frases com les següents:

  • ”Allò que es construeix sense fonaments fiables ni bases sòlides, tard o d'hora trontolla i s'esfondra”
  • “Quant al poder exercit de forma arbitrària pel príncep, no és més que joc del present i ruïna assegurada en l'avenir”
  • “La força del poder depèn també de la imatge pública i, alhora, una bona imatge pública se sustenta en un poder fort” 
  • "L'opinió pública considera els prínceps proclius a trair compromisos i a oblidar amistats"

Els recomano que allà on diu príncep hi llegeixin polític, i les frases funcionarien com tuits magnífics, perfectament alineats amb la nostra actualitat.

A més, l'oportunitat de l'edició es completa amb l'encert de la traducció per part d'una especialista de l'àrab tan experimentada com Margarida Castells, de la qual cal destacar la seva versió catalana íntegra de Les mil i una nits , juntament amb Dolors Cinca. Castells opta per un català genuí i elegant fidel a Almuqaffa mateix: “La bona oratòria té l’origen en la pràctica de la contenció verbal, en l’exercici d’evitar la xerrameca i no caure en la garola incoherent".

El petit llibre d'Ibn Almuqaffa, en realitat, és un gran llibre. És ple de saviesa no tan sols per als afers públics de la política o el govern, sinó també per a la vida en general, per a la nostra vida d'occidentals del segle XXI: “Tot al llarg de la vida, dues coses són imprescindibles: la cerca persistent de la legitimitat dels nostres actes i la valoració correcta d'allò que és realment important, sense deixar-se enganyar per les aparences o les urgències del moment.”

Oblidin, doncs, els suats llibres d'autoajuda i deixin-se endur pels consells d'una saviesa autèntica i mil·lenària.

6.440 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament