Suposo que aquesta Veu  deu estar farcida d’articles que fan referència al flamant nou president de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable president (... i reagrupat...) Joaquim Torra i Pla. Doncs jo no vull ser menys!

Deixeu-me que les primeres paraules d'aquest editorial les adreci al President Quim Torra, que acaba de ser investit nou President de la Generalitat. Amic Quim, reagrupat Quim, moltes felicitats per aquest esdeveniment. Et desitgem molta sort i molts èxits en aquest mandat que ara encetes. 

El jutge Llanera es postula com el gran salvador de la unitat de la nació espanyola. Segons ell, els processats han basat els seus al·legats en unes declaracions del ministre d'Hisenda que assegura una absència de despesa pública en l'organització de la votació celebrada a Catalunya l'1 d'octubre del 2017. D’aquesta manera contradiu les fonts de prova recollides en la instrucció.

Aquest poble imaginari va sorgir arran de l'informe que va fer la Guardia Civil pels fets de l'1 d'octubre encarregat pel Jutge d'Instrucció 13 de Barcelona i base de les acusacions del jutge Llarena i de l’ Audiència Nacional. El mateix diari El Mundo, el passat  28 de març diu:  "Algunos de los episodios más agresivos tuvieron lugar en Sant Esteve de les Roures , doncde uno de los manifestantes que ya había agredido a otros agentes aprovechó la caída de uno de ellos, que quedó totalmente indefenso para propinarle una brutal patada en la parte posterior de la cabeza". 

L'evolució dels esdeveniments en les darreres setmanes ha fet un tomb impressionant. Les victòries contundents en el front internacional han posat nerviosos els espanyols. I no paren de cometre errors rere errors. El que seria imperdonable, però, és que nosaltres també els cometéssim.

A vegades, posar-me a escriure un article per La Veu , se’m fa una mica difícil. Normalment  (millor dit) principalment, m’ocupo de mostrar aspectes de la política local i de temes socials o mediambientals de la meva ciutat o del meu ajuntament. De coses per a explicar sempre n’hi ha, i crec que són molt interessants. Però us demano que us poseu en la meva pell.

Qui jutja els jutges? Són la llei i l’ordre i, com més gran és el seu poder, com més alt pugen a l’escala de la judicatura, més immunes es troben. Però els fets són els que són. Un poder governamental els indica cap on han d’anar les lleis i com aplicar-les, i un poder IBEX-35 els recolza en les seves decisions. 

L’aplicació que l’estat espanyol fa de l’article 155 de la constitució és l’eina política/repressora que serveix per dinamitar les institucions catalanes, controlar les finances del país fins a una situació d’asfíxia, establir la doctrina de la por, camuflar els grans casos de corrupció del PP, 

L'economia, estúpid!, va ser una frase àmpliament utilitzada en la política nord-americana durant la campanya d'eleccions de 1992 de Bill Clinton contra George H. W. Bush (pare), que el va portar a la presidència dels Estats Units. Llavors la frase es va popularitzar com "és l'economia, estúpid" i l'estructura que ha servit per destacar els aspectes més diversos que es consideren imprescindibles.

A aquestes alçades de la pel·lícula, no podem cometre errors imperdonables. I centrar-se en la reivindicació d’un govern,  com darrerament està tan de moda, és un error. O una trampa, vés a saber. I dic un trampa perquè es veu el llautó de lluny. Es reivindica un «govern» per passar per alt la reivindicació principal que és la del President.