Ramon, estimat amic, company de Reagrupament, què farem «Els Amics de les Homilies» sense tu? Des que en Joan Carretero ens va encomanar la tasca de fer ben visible la importància que la llengua catalana tenia per al nostre país, hem fet molta feina i hem aconseguit moltes fites... però Ramon tu saps perfectament que ens queda molta feina per fer.
La victòria republicana, en les eleccions europees del 26 de maig, encapçalada per la candidatura del President Puigdemont, serà una notícia que donarà la volta al món en un microsegon. L’opinió pública global i els dirigents polítics d’arreu, la seguiran ben atentament i en trauran les conclusions corresponents.
A la passada Junta directiva nacional de Reagrupament, celebrada a Barcelona el 9 de març, entre altres decisions, vàrem decidir mirar de fer la següent Junta, la del 23 de març, en el Restaurant que porten les germanes d’en Toni Albà a Vilanova i la Geltrú, el 1918 Cuina de Mar, antic Peixerot.
Vam acordar de mirar de quedar amb ell per donar-li suport després del linxament mediàtic a què es va veure sotmès després de publicar una piulada dedicada a Ines Arrimadas
Quan es publiqui el «Recull de Textos Bàsics del Procés cap a la Independència», que serà bibliografia oligatòria, entre d’altres, a les facultats de Ciències Polítiques, de Dret, d’Història, de la República de Catalunya, ja us ben puc assegurar que hi figurarà, en lloc destacat, la «Declaració de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, arran de la sentència del Tribunal Suprem, del 12 de juny del 2012 », feta pública el 21 de juny següent.
De forma cada cop més descarada, l’espanyolada i, particularment, els seus cabdills, van fugint a Espanya. No poden respirar l’atmosfera catalana. Ells i elles se’n van, en un reconeixement de la seva derrota. Només els més freakies continuen a casa nostra.
La provocació del govern espanyol de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona en l'aniversari de les eleccions del 155, ha tingut un efecte boomerang de proporcions descomunals. L'arribada de 1.000 policies espanyols ha demostrat que se sent en territori hostil. La resposta de la societat catalana ha estat brutal, seguint la crida de les organitzacions republicanes a fer una jornada de lluita i de denúncia. Carrers buits, trens, metros, autobusos sense passatgers. Escoles a mig o un quart de gas. Brutal. Qui diu que no som de facto en una República?
En els darrers mesos, després de la victòria del 21 de desembre, s'estan posant les bases per al desenvolupament i la consolidació de la República.
Els darrers esdeveniments protagonitzats per Esquerra Republicana de Catalunya em porten a concloure que és inevitable i urgent la seva expulsió del govern de Catalunya. Esquerra s'ha convertit en un obstacle a la consolidació de la República.
Les properes setmanes, els propers mesos, seran clau. No podem deixar-nos entabanar per les trampes saducees dels espanyols. Que si nova reforma constitucional, que si tal que si qual. Res ens ha de desviar del nostre únic camí: la consolidació i el desplegament de la República de Catalunya
Malgrat tots els 155 que es fan i es desfan, ningú no pot negar que l'1-O, el 27-O i el 21-D, van colpejar durament l'espanyolisme, que va recórrer a la suspensió de l'autogovern i a diverses onades repressives i d'assetjament que, també, s'han demostrat debades. Ara sabem que va ser la pressió internacional la que va evitar un bany de sang, l'1-O.
