Qui jutja els jutges? Són la llei i l’ordre i, com més gran és el seu poder, com més alt pugen a l’escala de la judicatura, més immunes es troben. Però els fets són els que són. Un poder governamental els indica cap on han d’anar les lleis i com aplicar-les, i un poder IBEX-35 els recolza en les seves decisions. 

L’aplicació que l’estat espanyol fa de l’article 155 de la constitució és l’eina política/repressora que serveix per dinamitar les institucions catalanes, controlar les finances del país fins a una situació d’asfíxia, establir la doctrina de la por, camuflar els grans casos de corrupció del PP, 

L'economia, estúpid!, va ser una frase àmpliament utilitzada en la política nord-americana durant la campanya d'eleccions de 1992 de Bill Clinton contra George H. W. Bush (pare), que el va portar a la presidència dels Estats Units. Llavors la frase es va popularitzar com "és l'economia, estúpid" i l'estructura que ha servit per destacar els aspectes més diversos que es consideren imprescindibles.

A aquestes alçades de la pel·lícula, no podem cometre errors imperdonables. I centrar-se en la reivindicació d’un govern,  com darrerament està tan de moda, és un error. O una trampa, vés a saber. I dic un trampa perquè es veu el llautó de lluny. Es reivindica un «govern» per passar per alt la reivindicació principal que és la del President. 

En una galàxia molt llunyana, hi havia diferents mons que lluitaven entre si, per apoderar-se del control de l’Univers, mentre altres maldaven per subsistir en un racó de l’espai sideral, dins d’una nau que es resistia a desaparèixer, els habitants de la qual vivien en precàries condicions. 

Avui us vull parlar d'un fenomen, del Partit de Ciudadanos. Em nego a dir-li Ciutadans pel clar menyspreu que tenen al català i a tot el que representa Catalunya. Segons la Wikipedia la seva història és la següent:

L’abassegadora victòria dels partits republicans en les eleccions tramposes del 21D ha deixat estabornits els partits colpistes i supremacistes espanyols. Hem tornat a donar una lliçó de democràcia. Però, com era d’esperar, els nostres enemics no ho accepten i pretenen continuar mantenint l’intervencionisme del 155. No accepten que han perdut i posen la pressió en les autoritats polítiques que sorgeixen de la nostra victòria.

La majoria de lleidatans ens sentim com si ens haguessin pres una part de nosaltres. Ens sentim doblement humiliats, no tant sols per la pèrdua sino també per les formes. Unes formes que ens van recordar les que l’estat espanyol va utilitzar en la repressió contra els defensors dels col·legis electorals en el referèndum de l’1-O.

Si no fos per les xarxes socials, aquesta campanya electoral autonòmica, però crucial per a la nostre història, traslladada fa vint anys, hagués estat de les més manipulades, brutes i antidemocràtiques, comparades a les que es feien en els països de l'antiga URSS abans de la Perestroika, o qualsevol altre país sense cap garantia democràtica.

El 21 de desembre Catalunya s’enfronta a un episodi clau en el procés de setge i conquesta a què estem sotmesos. Aquest cop es tracta d’unes eleccions convocades pel propi president espanyol emparat en l’aplicació sense mesura del malauradament famós article 155 de la constitució estatal, per la qual el govern central intervé l’autogovern i les institucions catalanes.