155. Pa per avui i fam per demà.

VicePresident de Reagrupament
Xavier Minguet
VicePresident de Reagrupament

L’aplicació que l’estat espanyol fa de l’article 155 de la constitució és l’eina política/repressora que serveix per dinamitar les institucions catalanes, controlar les finances del país fins a una situació d’asfíxia, establir la doctrina de la por, camuflar els grans casos de corrupció del PP, polititzar a cara descoberta la justícia espanyola i, a més, aconsegueixen alterar el benestar social del país amb casos com el de Sixena o, ara, amb el de la immersió lingüística…

El Ministeri d'Educació s’atreveix a estudiar la fórmula per garantir que les famílies, a Catalunya, puguin elegir en quina llengua escolaritzen els seus fills. Això suposa posar en perill el model d'immersió lingüística inclòs a la Llei d'Educació de Catalunya. Primer llancen la notícia de marcar la casella en la preinscripció per a una escolarització exclusivament en castellà. Després de les crítiques tant nacionals com internacionals, amb advertència inclosa de perill de segregació a les escoles, la rebaixen amb el famós 25% de classes en castellà. D’aquí en podem treure la conclusió que ja se senten “amos i senyors per a fer i desfer”, però també que els plantejaments han estat “curts de mires” per no haver vist la gran diversitat de l’oposició. De totes formes, Méndez de Vigo, ministre d'Educació i portaveu del govern espanyol, no aclareix com ho pensen fer, i amb l'argument que ho estan estudiant, afirma tranquil·lament: "Sens dubte ho farem."

El senyor ministre considera, que "això no significa cap canvi en el model educatiu de Catalunya", perquè "els models educatius estan a les lleis". I diu: "Per a aquest govern és molt important la llibertat i, dins de la llibertat, és molt important també el dret dels pares a elegir la llengua vehicular de l'educació dels seus fills. I volem que aquesta garantia es faci correctament i adequadament." Fins i tot revela que no sap el cost que pot arribar a provocar aquest canvi en la inscripció escolar, i diu “ho estem estudiant”. Conclusió: ho volen fer però no saben com ho faran. Objectiu: mantenir l’statu quo el temps necessari fins a aconseguir un canvi de mentalitat favorable a la indivisible unitat de la pàtria en les futures generacions catalanes.

Sincerament crec que per arribar fins a aquests extrems l’han de veure molt costa amunt el fet de poder mantenir la integritat territorial. Crec que per a ells, igual que per a nosaltres, és qüestió de temps. Així doncs, el govern espanyol tenia dues sortides: o intentar negociar o jugar-s’ho tot a una carta. Bé, han escollit la segona amb l’esperança que qui pega primer és ferm candidat a guanyar la batalla. Mireu si ho veuen costa amunt que fins i tot han aconseguit que el president M. Rajoy deixi de banda la seva famosa política de l’immobilisme. És estrany, però aquesta vegada veu que les coses no s’arreglaran soles.

I nosaltres? Continuem pecant d’ingenuïtat? Sempre amb el lliri a la mà. Plens de reivindicacions i de manifestacions pacífiques. A veure si ens en podem sortir amb el nostre ADN negociador/comerciant. Pensant que, en aquest període de democràcia i en una societat moderna, es pot negociar una sortida afable i consensuada com a bons germans amb el govern espanyol. A més, ho intentarem fer sense que ningú en surti perjudicat, ja trobarem la manera. Intentarem alliberar els nostres presos polítics i el retorn dels exiliats amb accions que fan pessigolles al govern espanyol. Esperarem també que la intervenció internacional sancioni i amenaci l’estat fins a obligar-lo a negociar.

Ara bé, com que sóc optimista, també penso que l’aplicació del 155 és el començament de la desintegració d’Espanya com a nació. L’objectiu principal del govern del PP és sortir-se’n amb el cap ben alt. Sobretot no passar a la història com el govern que va perdre Catalunya. I ho penso tant sols per un motiu molt concret. Quant de temps passarà fins que el ciutadà de carrer de les diferents comunitats espanyoles deixi de combregar amb aquesta política de repressió amb l’ajut incondicional de diversos mitjans de comunicació? Quant de temps passarà fins que es tregui la bena dels ulls i digui prou a aquesta dictadura camuflada de democràcia? Quan temps passarà fins que s’adoni que la única solució passa per deixar que el poble català es pugui expressar lliurement? Pel govern espanyol, tot aquest temps que passarà s’anomena “pa per avui”, pels governs veniders s’anomena “fam per a demà”.

1.719 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament