624 anys llum

Associat a Reagrupament
Dani Roig
Associat a Reagrupament

El passat 9 de juny de 2017 passarà a la historia. Per fi tenim data i pregunta per al referèndum. Amb una pregunta clara i concisa, que fins i tot va més enllà del que es podia esperar, ja que marca un camí inequívoc cap a un estat independent basat en la república. Aquella que tants cops ha estat negada al poble de Catalunya, foragitada per mitjà de les armes com si fos el pitjor dels mals per les elits polítiques i econòmiques d’aquesta Espanya rància de la qual no perden mai el control.

La pregunta és clara i la determinació és total. El govern català, amb les forces polítiques compromeses amb el país i les entitats de la societat civil, autèntics catalitzadors d’aquesta revolució democràtica, fan passes mesurades però fermes cap a la consecució de la nostra transició. La nostra, la de debò. Aquesta que ens obrirà el camí cap a la maduresa com a societat i ens permetrà desenvolupar amb plenitud un país que s’ho val. Serà una república, catalana, laica, europea, progressista... com nosaltres decidim que sigui.

I els catalans la volem. Que ens tregui la condició de súbdits imposada en un procés d’una transició política maldestra, un pas de dictadura a monarquia anacrònica, orquestrada sota la batuta d’una casta tardofranquista que és qui segueix movent els fils d’aquest cementiri de nacions.

I mentre a Catalunya continuem sense aturador aquest procés engrescador de construcció nacional, que aglutina múltiples sectors de la societat, amb diverses sensibilitats que lluiten per superar-se davant la magnitud de l’empresa, a 624 quilometres el parlament espanyol debat una moció de censura contra el govern del partit popular.

Una moció de censura àmpliament justificada, organitzada en un dels períodes mes foscos de la història recent de la política espanyola, on el partit al govern és poc més que una organització del crim organitzat amb una xarxa de corrupció tan extensa i a tal alt nivell que fa bona l’expressió “no hi ha un pam de net”. Hi ha munició per a un debat sense fi: Casos oberts de tràfic d’influències i suborns, finançament il·legal del partit, portes giratòries...

Però la moció de censura neix morta, per la mateixa raó que no hi ha cap diàleg possible en la qüestió catalana, i és que l’autèntic poder, el poder econòmic emmirallat en l’IBEX35, que té lligats de peus i mans partits polítics, mitjans de comunicació, entitats empresarials i tot aquell focus d’opinió amb un cert pes, aquest poder participa d’aquest sistema corrupte instaurat i sostingut. Només així s’entén que el líder de la oposició, defenestrat i ressorgit de les cendres, ara no es rebel·li contra aquest govern, sustentat en la crisi de lideratge del seu propi partit.

I els catalans ens ho mirem des de la barrera, sense participar-hi políticament. I em sembla molt correcte que sigui així, ja que no va amb nosaltres. La desconnexió és un fet. Tal vegada sembla que passi a 624 anys llum.

746 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament