El català a la justícia

Albert Aragonès
Albert Aragonès
VicePresident de Reagrupament

Ja sabeu que treballo en el món de la justícia com a Procurador dels Tribunals. L'altre dia vaig rebre una notificació del Jutjat de Violència de gènere de Sant Feliu de Llobregat on posava que l'adreça era "calle Jacinto Verdaguer, 35". Això em va indignar sobremanera, ja que hi ha una mala fe impressionat, posant aquesta adreça en una notificació judicial. D’acord amb la Llei de política lingüística i la Llei orgànica del poder judicial, els ciutadans es poden adreçar en català a una oficina judicial sense que en calgui la traducció i que això n’impliqui retards en la tramitació. El problema és que, encara que l'escola judicial sigui a Barcelona, aprendre la nostra llengua no és un requisit per als jutges.

A la ciutat de Barcelona, segons la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia, el 2014 —l’últim any del qual hi ha dades— només el 8,7% de les sentències estaven escrites en català. Patètic. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, la realitat encara és més tossuda. Gairebé un 98% dels tràmits i sentències es fan en castellà. 

A  Girona, el territori que presenta els millors resultats, l’any 2014, un terç de les sentències es van dictar en català, la mateixa llengua que es va utilitzar en un 40% dels tràmits. L’altre territori on l’ús del català és significatiu són les comarques de Lleida: una quarta part de les sentències són en català i un 20 per cent dels tràmits també es van fer en aquesta llengua el 2014.

Aquestes dades realment són molt preocupants. En els anys que portem de "democràcia", el nivell del català en la justícia hauria de voltar sobre el 80%. Quins son els problemes que veig jo, que fan que estiguem tan ancorats? D'entrada, i crec que el més important, la no obligació de redactar en català, ni els tràmits, ni les demandes, ni les sentències. El fet de no tenir un estat propi, amb llengues cooficials, facilita això. Tots coneixem amics o parents que prefereixen escriure en castellà, per por de cometre faltes d'ortografia.

Jo estic escrivint aquest article sabent que el nostre corrector, en Joan Prats, un crack a qui hem d'agrair tota la feina que fa corregint tots els articles de La Veu des de fa un grapat d'anys, es llegirà i corregirà totes les meves faltes. Sóc del parer que no hem de tenir por d'escriure en català, o inclús parlar-lo, encara que ho fem malament.

El segon problema que veig és un tema d'educació. El secretari, oficial o administratiu que em va enviar la notificació amb el carrer Jacinto Verdaguer ho va fer amb tota la seva mala idea, per no dir altres paraules més gruixudes. Hi ha una prepotència total en l'àmbit judicial de certs personatges que es creuen que per tenir un càrrec judicial poden fer i desfer a la babalà.

Aquest "problema" és molt més difícil de resoldre, perque és complicat canviar el cervell de certs personatges, i en l'àmbit judicial n’hi han molts d'aquests personatges. En un jutjat, el jutge és el màxim mandatari. I cada jutjat és un món, perquè el seu funcionament depèn del criteri de cada jutge.

D'acord amb les dades de l'escola judicial, el nombre de candidats procedents de Catalunya a les oposicions a la carrera judicial es situa els últims tres anys al voltant del 10% del total d'Espanya, una mica per sobre de la mitja del 9% del període anterior (1998-2001). El panorama tampoc millora en el nombre de tràmits entre advocats, procuradors i jutjats: només el 12% dels escrits, notificacions i tramitacions a la justícia es fan en català.

L’única solució que hi veig és el que diu la llei, que el ciutadà que és part en un procés pot sol·licitar que el procediment es tramiti en català i té dret a rebre-hi les notificacions, les citacions, els requeriments i les altres comunicacions, sense retard per raó de la llengua emprada. Així mateix, d’acord amb la Llei de política lingüística, totes les actuacions judicials fetes en català són plenament vàlides i eficaces i la part interessada pot també demanar les sentències i les interlocutòries en català.

En els anys que fa que treballo de Procurador, encara no he presentat cap escrit demanant això. Potser ens hem de posar tots d'acord a fer-ho i fer que la nostra llengua comenci a ser prioritària en aquest àmbit tant important.

462 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament