El centre i la "transversalitat"

Pilar Altarriba
Pilar Altarriba
Associada a Reagrupament

Dues paraules ambigües que intenten determinar les situacions de les diferents ideologies existents en el nostre mapa polític actual.

Hi havia un temps,en l’època de la transició, en què, després de tants anys de dictadura feixista, i amb els partits polítics en la clandestinitat,les posicions a les bandes extremes eren més marcades. Les esquerres i tot el ventall del socialisme tenien la seva postura ben definida, i també la tenien els partits de dretes, que es recolzaven en el sistema capitalista i la seva praxi. Però el centre sempre ha estat cobejat pels uns i pels altres, i fins i tot el CDS d’Adolfo Suárez ho pretenia.

Amb el temps que tot ho canvia i tot ho relativitza, els partits han tirat més cap al centre deixant l’extrema esquerra en minoria, i instaurant-se en la còmoda posició que és el mig de qualsevol cosa, on també algunes dretes han buscat l’aixopluc per aconseguir més votants en períodes electorals, deixant a l’extrema esquerra el paper del dimoni escuat.

Però les dites esquerres socialistes, que, gràcies als anys d’abundància, tiraven cap al centre, han marcat perfil i, fent declaracions inversemblants, que a ser d’esquerres no els guanya ningú, han renegat del centre i han aconseguit un grapat més de vots dels indecisos, veientil·lusionats que allò els funcionava.

I així, tenim també alguns partits de dretes que, buscant el centre, desitjarien  trobar un espai on conjugar les bondats socials i les bondats capitalistes.

I en la transversalitat dins d’un partit, ens passa, segons el meu parer, quelcom de semblant. Aquí tot hi cap. Podem ser d’esquerres i podem ser de dretes, podem ser anarquistes, comunistes, independents o no independents, com podem ser animalistes, feministes, etc. Tot hi cap dins del fet transversal que defineix un partit o una associació. Però, ai las, arriba un moment  en què les coses s’han de definir, s’han de prendre decisions cap a una banda o una altra, i ho han de resoldre per poder tirar endavant  el partit. I més, si aquest partit és dels que mana en el fòrum polític. Uns estiren cap aquí, altres cap allà, els uns creuen tenir la raó, els altres també, i allò provoca un mar de confusions en les bases del partit. És quan sorgeixen diferents corrents d’ opinió, que poden arribar a afeblir les formacions, ja que, en un començament, allò que es veu fàcil i escaient es va enverinant, si no hi ha unes línies ben marcades per seguir el rumb establert en un començament.

Per tant, el centre aplega una mica l’ambigüitat del tarannà polític en alguns partits, del qual fugen quan els convé, i la “tranversalitat” aplega, com en una caixa de Pandora, tota mena de sensibilitats polítiques. I serà només en els fets, que podrem analitzar i jutjar, que podrem adonar-nos de quins camins agafen les diferents tendències polítiques de cada formació o de cada partit polític.

257 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament