El Quim Torra de 2014

El Quim Torra de 2014

Suposo que aquesta Veu  deu estar farcida d’articles que fan referència al flamant nou president de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable president (... i reagrupat...) Joaquim Torra i Pla. Doncs jo no vull ser menys!

Jo només vull recordar-vos que a la VII Assemblea de la nostra associació, que es va celebrar a Vic el 16 de novembre del 2014, Reagrupament ja va reconèixer la seva tasca. Molts recordareu que, en aquella època, s’havien instaurat diferents premis per tal de reconèixer personalitats que havien estat protagonistes destacades a les files independentistes. Aquell any es va concedir el premi “Segador de l’any ”a l’exalcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, el premi “Friend of Catalonia Award ” a l’advocada d’Eslovènia, Ana Estanic, i el “Memorial Jordi Gomis ” a Quim Torra per un article seu publicat al  El Punt Avui  amb el títol “L’hora greu ”.

Abans de comentar l’article en qüestió voldria recordar breument als nous reagrupats qui fou en Jordi Gomis. En Jordi havia nascut a Alcover (Alt Camp). Era un bon economista, un experimentat muntanyenc i independentista de cap a peus. Havia col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació escrivint articles on demostrava, en una època en què encara havíem de picar molta pedra, que Catalunya seria econòmicament més viable si esdevenia República independent. Era membre de la Junta Direcativa de RCat. El 27 de maig d’enguany farà 6 anys que va morir a l’Aneto, en un accident de muntanya amb només 41 anys. Reagrupament va voler recordar-lo per sempre creant el Memorial Jordi Gomis , que premiava articles periodístics de temàtica independentista.

I tornant a l’article “L’hora greu ”, publicat al setembre del 2014, pocs dies abans de la diada del tricentenari, vull dir que he llegit un Quim Torra premonitori. Comença introduint conceptes reflectits a obres molt desconegudes de Carles Pi i Sunyer (Barcelona 1988-Caracas 1971) quan es refereix (en ple període de la Guerra Civil) a l’home com un ser que està determinat a servir, a treballar, a col·laborar pel seu col·lectiu i pels seus ideals, ell en diu les seves “lleis”. Després, en Quim Torra ho aplica als 300 anys de lluita, més o menys contínua, dels catalans després de la derrota de l’onze de setembre del 1714.

Tot s’inicia la Zona Zero, on arrenca la nostra revolució, la que amb el temps es referma amb la renaixença, el modernisme, el noucentisme i la II República. També es refereix als desastres de la Guerra Civil, el feixisme franquista i a “la gàbia de la Constitució espanyola”. Continua animant-nos a tots, en nom de la revolució catalana, a participar a la gran ona groga, que seria la gran manifestació del tricentenari, la de l’onze de setembre del 2014. També cita Pau Casals quan, amb tota la raó del món, diu allò que la llibertat no és negociable, que no es pot ser una mica lliure, o gairebé lliure, ja que, diu, la llibertat és un concepte absolut. El MHP, a l’article, ja profetitza quan afirma que, si aconseguim omplir els carrers, serà garantir que s’ompliran les urnes.

I escriu un final d’aquells que fa posar la pell de gallina. En cito un fragment: “... Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l’impossible. Només depèn de nosaltres. L’hora greu, l’hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament “servir” la nació. És un moment de disciplina nacional ”. I tot això ho va escriure ara fa uns quatre anys.

Reagrupades i reagrupats, aquest senyor és el nostre President i porta el nostre ADN. I nosaltres encara tenim molta feina a fer amb el pic i la pala. La feina ben feta, la que estem duent a terme, segur que ens guiarà a la República abans del que molts es pensen. Seguim!

1.177 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament