Els focs de Sant Joan i la Barretina d'or

Josep R. Soldevila
Josep-Ramon Soldevila
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic

La nit de Sant Joan és una nit molt especial. A mi em porta molt bons records, i també algun desencís. La revetlla, la música, els focs i l'alegria amb què es viu, la fan desitjada i estimada per tothom. Els seus orígens són ancestrals i van molt lligats amb el solstici d'estiu i amb l'adoració del Sol. L'església, omnipresent, la va lligar amb el naixement de Sant Joan Baptista, de la mateixa manera que va lligar el naixement de Jesús amb el solstici d'hivern.

Als Països Catalans, des del 1964, hem desenvolupat una nova fòrmula, la de la Flama del Canigó. Aquest cim mític de la Catalunya Nord i màgic per a tots els catalans, des del 21 de juny del 1964, observa com algú encén una flama amb una lupa que s'enfoca al sol i, aquesta flama, es transporta a peu, corrents i després amb cotxes, a molts pobles d'arreu dels països catalans. Primer només era una tradició dels pobles de la Catalunya Nord, però, el 1966, un vigatà, el senyor Martí Cassany, president aleshores de La Unió Excursionista de Vic, es va oferir per baixar la flama a l'altra vessant del Canigó i la va portar fins a la capital d'Osona, on encengué la foguera d'aquesta ciutat.

Des d'aleshores, aquest costum s'ha anat estenent arreu dels Països Catalans i s'ha convertit en un dels fets més coneguts que en simbolitzen la seva essència.

Els precursors de la Flama del Canigó es van associar i van crear el Comitè Internacional dels Focs de Sant Joan, amb seu a Perpinyà. A la vessant sud del Canigó, l'associació que vetlla per la seva promoció i divulgació és Tradicat, amb seu a Vic. Cada any, per aquestes dates, es fa un Congrés dels Focs de Sant Joan en un poble diferent cada vegada.

L'any passat va ser el primer any en què la representació del congrés i la seva organització traspassava les fronteres dels estats i va ser la ciutat de Vic l'encarregada de l'organització de l'esdeveniment, tot commemorant els 50 anys de la gesta de Martí Cassany. Quan un municipi és el responsable del congrés, se li encomana la custòdia de la Barretina D'Or. Aquesta barretina està representada en un quadre voluminós fet de pedra, no és pas d'or, no us preocupeu.

Enguany, Vic ha passat el relleu al poble de Bao, un municipi de més de 3200 habitants a 10 kms a l'oest de Perpinyà. El dissabte 13 de maig, vaig tenir l'honor de representar l'Ajuntament de Vic en el traspàs d'aquest símbol a l'alcalde de Bao. El congrés va ser molt interessant. També hi ha molts catalans irreductibles en aquelles comarques, però estan abandonats de la mà de Déu. Ens queda molta feina per fer, també a la Catalunya Nord.

505 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament