Expulsar Esquerra

Expulsar Esquerra

Els darrers esdeveniments protagonitzats per Esquerra Republicana de Catalunya em porten a concloure que és inevitable i urgent la seva expulsió del govern de Catalunya. Esquerra s'ha convertit en un obstacle a la consolidació de la República. Els responsables d'aquesta situació són els seus dirigents i alts càrrecs del partit, que han protagonitzat episodis vergonyants i de deslleialtat manifestos, mancats de sentit d'Estat, i que voregen el col·laboracionisme amb els partits del 155, i amb llur estratègia liquidacionista. No ho són pas, vull deixar clar, els centenars de milers de votants d'aquest partit, ni fins i tot tampoc, els milers dels seus militants, tot i que a uns i als altres, els demano que analitzin críticament els comportaments que han tingut lloc darrerament.

Per exemple, i per començar, el del President del Parlament, que ha acabat pactant amb els socialistes, per evitar que quatre diputats del Parlament, entre els quals, el President Puigdemont, puguin exercir el seu dret de vot. Aquest fet és gravíssim i demostra la manca de patriotisme d'un polític pagat d'ell mateix, que s'ha proposat mantenir-se al càrrec al preu que sigui, fins i tot amb l'ajuda d'un partit que ha estat col·laborador necessari per aplicar el 155. La comparativa amb l'actitud de la Presidenta Carme Forcadell, per altra banda, és inevitable i molt negativa per a ell. Si tem ser engarjolat, que faci un pas al costat, i que en vingui un altre. Com per exemple, l'actual vicepresident, en Josep Costa, un home de pedra picada i amb uns coneixements tècnics parlamentaris molt superiors, que evitarien moltes situacions patètiques protagonitzades pels diputats senglars espanyols. És altament significatiu, en aquest sentit, que el President Torrent gaudeix, fins al moment d'escriure aquestes línies, d'una tolerància judicial per part dels magistrats espanyols, que no l'empaperen per molt que faci, cosa que també passa, paradoxalment, amb el neofeixista Pablo Casado, líder del PP.

Per exemple, i per continuar, el de l'actual President del partit, injustament empresonat, però que cada cop és més clara la seva manca de lleialtat envers el President Puigdemont. Ha de quedar molt clar que el senyor Junqueras, no és a la presó per ser President d'ERC, sinó per ser Vicepresident de Catalunya. I la seva actuació des de la presó estant s'està convertint en una deslleialtat continuada a la figura del President de Catalunya, i per extensió a les institucions de Catalunya, perquè no fa més que jugar al joc que els espanyols han decidit que ha de jugar: el d'afeblir la rellevància del President. Ha de quedar clar que Junqueras és un ostatge d'Espanya, i que en conseqüència, els seus actes poden estar motivats per aquesta situació. I els espanyols han decidit que aposten per aquesta carta, la de Junqueras, per afeblir Puigdemont que des de l'exili estant està aconseguint dia sí i dia també veritables èxits internacionals i posant als peus dels cavalls, la imatge pública d'Espanya. A Junqueras el poden controlar, els espanyols, a Puigdemont, no. En aquest context, els espanyols juguen la carta Junqueras, i ho fan amb tota la mala intenció del món. I la desgràcia, és que l'implicat ha acceptat aquesta estratègia, en comptes de ser lleial al seu President i al poble de Catalunya que va votar massivament en les darreres eleccions en una situació duríssima. I això és un fet imperdonable, que justifica plenament la decisió que proposo.

Altres actituds condemnables, que descric breument: La demencial foto del vicepresident Aragonès encaixant amb el traïdor Isidre Fainer, que va representar un atac a la dignitat de totes les víctimes de l'1-O i de tots els atacs feixistes dels darrers mesos. La de la consellera Capella, que encara no ha fet res per afavorir l'alliberament dels patriotes empresonats. I, last but not least , les declaracions del conseller Maragall a la BBC, de les quals es desprèn que l'1-O va ser poc més un brindis al sol. Com podem veure, menyspreu i deslleialtat, deslleialtat i menyspreu. Però aquesta gent qui s'han pensat que són?

I no em vingueu ara amb la cançoneta de la unitat. La unitat només és útil si se sap on es va. Per exemple, és bona per guanyar una guerra. Però per anar fent la viu-viu és una enganyifa, una típica estratègia processista de qui dia passa any empeny. I menys encara per intentar fer de CC.OO i de la UGT, protagonistes principals del procés, quan sempre han jugat a la contra. I és que els catalans i les catalanes ja ens hem fet grans i hem perdut la innocència. Unitat per la Independència el més aviat possible, per això sí, però per res més.

Certament, és evident que un govern català amb el suport de només 34 diputats, tindrà una vida parlamentària complicada... com la d'un govern espanyol amb 85 diputats, si fa no fa, oi? I de fet, menys, ja que percentualment és més fort (25% a 24%).

I en tot cas, la presentació d'una moció de censura per enderrocar-lo hauria de comptar amb algun acord entre partits independentistes (ERC o la CUP), amb els del Bloc del 155. Qui el fes quedaria definitivament marcat.

1.985 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament