La llibertat d'expressió

Albert Aragonès
Albert Aragonès
VicePresident de Reagrupament

La llibertat d'expressió està regulada en la sacrosanta Constitución Española de 1978. A l'article 20.1 diu clarament: "Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción." I en el punt 4 d'aquest mateix article ens diu: "Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia. "

Aquí tenim els drets i els límits d'aquest dret. Com podem saber on és el límit? Després de l'atemptat de Manchester, un usuari de Twitter es va lamentar que entre les víctimes no hi fos en Pep Guardiola, tot i que la seva família si que hi era, al concert. A part del rebombori que hi va haver, ningú no va actuar.

Després dels últims atemptats a Londres, el president Puigdemont, després que va manifestar la seva solidaritat amb les víctimes, un altre tuitaire el va amenaçar de mort dient que ell seria el següent. Algú va fer res?

El passat 18 de juny, a Lleida, van aparèixer uns cartells amb la fotografia de n'Iceta, en Franco Rabell, n'Arrimadas i n'Albiol amb la llegenda "Els que neguen el democràtic dret a l'Autodeterminació, són enemics del poble". Gravíssim! Una amenaça brutal, no? Doncs aquí sí que va actuar la fiscalia, d'ofici, buscant els despietats autors d'aquest criminal missatge. En un comunicat, el Ministeri fiscal diu que "la Fiscalia de Lleida, a la vista dels cartells en to amenaçador apareguts a la ciutat amb la fotografia de diferents líders polítics, ha encarregat als Mossos d'Esquadra la investigació oberta aquest divendres, que obeeix a un presumpte delicte d'odi" ,  segons el comunicat.

Divendres 16 de juny, el president Puigdemont, un altre cop, va anar a Badalona al barri de la Salut, Llefià, i no va poder acabar el seu discurs, ja que hi havia una trama organitzada, presumptament per un exalcalde de la localitat, amb gent situada estratègicament, i que es va dedicar només a cridar, escridassar i insultar el president i a l'alcaldessa i altres personalitats, com la nostra companya Laura Soler, que hi era. Això també és llibertat d'expressió, no?

Us imagineu què hauria passat si la situació hagués estat a l'inrevés? Un grup d'independentistes bramant contra l'Albiol, en Millo, la Soraya o en Rajoy? Ens haurien titllat de radicals, antidemocràtics, subversius, com a mínim.

Doncs bé, això és el que seguirem aguantant si continuem pertanyent a aquest país tan democràtic com és Espanya. Marxem ja?

662 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament