No'm matan per ser traydor

Josep R. Soldevila
Josep-Ramon Soldevila
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic

"NO'M MATAN PER SER TRAYDOR, NI TAMPOCH PER SER CAP LLADRE, SINO PERQUE HE VOLGUT DIR QUE VISCA SEMPRE LA PÀTRIA"

Aquestes paraules formen part d’un romancer popular, però també estan inscrites en una placa de marbre situada al centre de Vic en homenatge a en Bac de Roda, a qui la tradició popular atorga l'autoria del text.

Aquest militar les va pronunciar, diuen, just abans que fos penjat per les tropes borbòniques en un lloc proper d'on està penjada aquesta placa, no massa lluny de la plaça Major. Per cert, sembla que hi ha un grup que intenta localitzar l'emplaçament de l'execució amb més exactitud.

El sobrenom de Bac de Roda, li corresponia al Coronel de les tropes austriacistes i Miquelet, Francesc Macià i Ambert. Va néixer el 28 de maig del 1658, a Roda de Ter (o a les Masies de Roda, depèn a quin veí d'aquests dos municipis li ho demanis).

Aquest heroi nostrat era l'hereu d'una finca pairal de la contrada, molt ben considerada. Ben aviat va decidir prendre part en el conflicte. Va ser uns dels signants del Pacte dels Vigatans, a l’aixopluc de l'ermita de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705. Va lluitar al capdavant d'un cos de fusellers durant la gerra de Secessió. I va defensar Barcelona en diferents episodis. L'agost del 1713, el seu regiment va intentar aturar les tropes borbòniques al Congost del Bertí. En aquesta ocasió, els vigatans van ser derrotats. Els territoris que ara coneixem com Osona, van ser conquerits per les tropes de Felip V. Aleshores ell es va escapar i s'amagà a la casa on havia nascut. Però un antic amic seu, que s'havia passat al bàndol dels borbons, el va trair i va delatar a les autoritats la seva localització.

Ràpidament fou empresonat i morí a la forca el 2 de novembre del 1713.

L'Ajuntament de Vic, des de fa anys, organitza cada vespre del 10 de setembre, un acte d'homenatge a en Bac de Roda. La majoria d'entitats, associacions i partits polítics de la ciutat participen en una ofrena floral davant la seva placa. Els Sagals d'Osona fan algun castell i l'àliga de dos caps ens ofereix el seu tradicional ball. Després una marxa de torxes multitudinària, recorre el casc antic per a recordar els fets de l’onze de setembre i, al final, es crema, en públic, el decret de Nova Planta.

En Bac de Roda va ser un heroi de cap a peus. Ell, que era d'una família benestant de l'època, propietari d'una finca envejada pels seus veïns, va decidir abandonar una vida complaent i relativament relaxada, per donar la seva vida, literalment, per la seva estimada Pàtria.

Espero que l'exemple de Francesc Macià Bac de Roda, com el del General Moragas i de la resta de bonhoms que van signar el Pacte dels Vigatans i que ens va portar al Tractat de Gènova (el 20 de juny del 1705), siguin l'exemple a seguir pels qui, en aquests moments tan crucials per a la nostra Pàtria, dirigeixen això que, a la majoria, els agrada tant anomenar "procés", i que a mi m'agrada més denominar revolució per la independència de Catalunya.

1.205 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament