Per moltes veus reagrupades més

Per moltes veus reagrupades més

Reagrupar-se. Re-unir-se. Perquè ens necessitem a tots. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de ningú i perquè ens hem de reconèixer capaços d’anar junts. I hi ha moltes maneres d’anar junts, més enllà d’una llista única. No puc assegurar que sense unitat no hi haurà independència, però puc dir que pot haver-hi independència si hi anem junts. La desunió i la consegüent confrontació ha conduït a un determinat fracàs en els objectius principals de les forces independentistes.

Per experiència pròpia puc parlar, amb agraïment, de la predisposició i bona sintonia amb Reagrupament a les eleccions municipals del 2015 quan vam acordar anar en coalició i revalidar l’alcaldia de Girona. I, més recentment, pel compromís mostrat per la majoria de reagrupats i del mateix partit adherint-se al Consell per la República, un instrument d’unitat estratègica des de l’espai lliure europeu -per tant fora del control i les conseqüents represàlies dels poders polítics i judicials espanyols- que ha de servir per acabar entre tots el que vam iniciar el Primer d’Octubre.

Aquesta voluntat de lligar mirades transversals des de la política, però també des del món civil i saber-les conjugar adequadament ha estat un dels eixos argumentals que durant aquests anys ha defensat La Veu de Reagrupament  en el centenar de números editats. Us felicito per la perseverança de mantenir activa durant més d’una dècada aquesta comunicació política i la voluntat d’explicar-hi que com més units estiguem, més forts serem per assolir el repte col·lectiu que ens hem proposat. En aquest sentit, cal recordar que hi ha una cosa que no es pot menystenir mai: la força de la gent. La unitat com a poble és molt més sòlida que la unitat merament política. No hi ha res ni ningú que pugui aturar la veu d’un poble unit cívicament alçat contra la injustícia i la repressió.

És obvi que tot i la bona feina que es fa des del Govern de Catalunya, la política parlamentària en clau autonòmica té un recorregut cada vegada més reduït i controlat. En els propers temps caldrà altes dosis de compromís i valentia des de la  societat civil per culminar el procés polític que vam començar l’octubre de 2017. Si tots i cadascú de nosaltres interioritza el ‘preparem-nos’ davant els nous embats democràtics que vindran i treballem coordinadament des de l’àmbit que ens correspon per tal que el dret a l’autodeterminació dels catalans sigui plenament respectat i reconegut, de ben segur assolirem la independència més d’hora que tard. El camí recorregut fins ara, malgrat errors, decepcions, trencadisses i patiments, és un camí fabulós, colossal, que cap generació de catalans ha fet en temps moderns. I això ho hem de posar molt en valor per encarar els propers anys. Un repte que n’estic segur llegirem en els futurs cent números d’aquest butlletí.

Carles Puigdemont i Casamajó

130è President de la Generalitat de Catalunya

1.599 lectures

Comentaris (1)

Passat i futur
Abans de res, gràcies MH President i moltes felicitats a Reagrupament per aquest número 100 i per mantenir-se ferm en les conviccions des de la seva creació.
Realment cal mirar el passat per veure on som i adonar-nos del volum de coses que han passat i observar el futur amb més il·lusió que no pas ens indica el present. Anem fent camí i els passos han de ser ferms i segurs.
MH President us vull contradir i jo no espero arribar a 100 números més de La Veu perquè Reagrupament s'ha de dissoldre en assolir la Independència. Objectiu fundacional. Com La Crida.
Seguim caminant President. Seguim caminant Reagrupament.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament