President, President i President

President, President i President

A aquestes alçades de la pel·lícula, no podem cometre errors imperdonables. I centrar-se en la reivindicació d’un govern, com darrerament està tan de moda, és un error. O una trampa, vés a saber. I dic un trampa perquè es veu el llautó de lluny. Es reivindica un «govern» per passar per alt la reivindicació principal que és la del President. No és gens innocent, això. Per a alguns, la figura presidencial ha esdevingut un destorb, i la intenten bescantar centrant-se en la reivindicació del govern, com si aquest fos prioritari. I no ho és. Primer, el President, després, el govern. Aquest és l’ordre lògic de les coses.

A veure si ens entenem. Qui és investit, qui rep l’encàrrec de governar és el President. Això cau pel seu pes. Només un cop aquest ha estat investit, es procedeix a la tria, per part del President, dels membres del govern: dels seus ministres. De manera que els ministres -parlem d’una República, no ja d’una comunitat autònoma- deuen el seu càrrec a la voluntat presidencial, que, així com els tria, els pot destituir en qualsevol moment.

Per altra banda, en totes les democràcies avançades, la figura del President és cada cop més rellevant, mentre que els ministres tenen un paper més aviat secundari. Fins i tot en els governs de coalició. El presidencialisme ha estat una constant en la nostra història. Els nostres Presidents Macià, Companys, (Irla en seria l’excepció), Tarradellas, Pujol, Maragall, (Montilla no compta), Mas i el propi Puigdemont han tingut una preeminència respecte dels seus consellers. Com s’explica que ara, precisament ara, que estem en la construcció de la República, s’opti per donar més protagonisme als ministres que al President?

És així com volem presentar-nos al món? Quan el presidencialisme (real o de facto ) triomfa a tutti pleni  arreu del món, va i hi ha gent que opta per prioritzar els membres del govern... Quin error més majúscul. Per no dir quina traïció al President que està protagonitzant un pols amb els espanyols i internacionalitzant la causa catalana com quasi bé ningú ho havia fet abans!

Cal dir-ho clarament, la priorització del govern sobre el President, que algun partit ha decidit impulsar, és tornar a l’autonomisme més tronat, a les polítiques sectorials, a les menjadores espanyoles, a anar a les conferències sectorials on Catalunya es desdibuixa enmig de setze altres comunitats autonòmes.

Per contra, emfasitzar el President és esdevenir un actor global, amb un reconeixement internacional sense precedents. Ven el President, el govern no ven. El govern ha de seguir les instruccions del President, de manera que: deixem de fer el ridícul. Tot aquell que prioritzi el govern respecte al President és un col·laboracionista dels espanyols que vol afeblir el protagonisme del President, com passa en tots els estats del món.

A veure si aprenem d’una vegada què vol dir construir un estat. Hem de corregir l'excessiu esbiaixament ideològic que ha infestat el procés i que ha fet que més que voler construir un estat al més avançat possible i situat al capdavant de les democràcies desenvolupades, etc., s'ha volgut construir una cosa nova, tan allunyada del moment present, que la resta dels estats del nostre entorn encara la busquen.

Des de Reagrupament donem tot el nostre suport al President Carles Puigdemont, que és el President legítim i que ha donat una dimensió global a la nostra República. Qualsevol intent d’apartar-lo no pot ser més que titllada de traïció. Que quedi clar i així ho denunciarem. Peti qui peti.

1.501 lectures

Comentaris (1)

república presidencial
Estic totalment d’acord amb l’article, la figura del president de la Generalitat està molt per sobre de les dels consellers, qualsevol analista polític sap que el president ostenta tot el poder polític, en tant els consellers tan sol son gestors de l’administració. M977V

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament