Reagrupament, “La Ventafocs” i el “ja n’hi ha prou !”

Associat a Reagrupament
Vicenç Julià
Associat a Reagrupament

Si existís un “empassagripaumetre”, que mesurés la quantitat de “gripaus-persona-metre quadrat”, que s’ha empassat alguna associació/partit polític legalment constituït, estic absolutament segur que la nostra, es a dir Reagrupament, s’enduria i de llarg, el record “Guinness”.

Que per què ho fem ? L’única explicació possible és que és un fenomen inherent al nostre ADN de reagrupats de “pedra picada”. No avantposem cap interès propi, a l’objectiu final.

En moltes ocasions se sol dir una frase que posa de manifest (en sentit figurat) el que hom estaria disposat a fer per tal d’aconseguir un fet concret. Així, sentim frases tals com “per aconseguir això o allò seria capaç de “fer moneda falsa” (per a posar-nos en un cas extrem).

Una altra de les frases que ha fet fortuna, i que es va sentir bastant en alguns del actes de Rcat ja fa un cert temps, era la de “per aconseguir la independència seria capaç de pactar fins i tot amb el mateix dimoni”.  Suposo que aquesta última deu haver estat més d’una vegada en les ments dels nostres governants, potser pensant interiorment i inútil, en un personatge que viu en un palau a Madrid. Al nostre President–fundador, li havia sentit dir en algunes ocasions.

Personalment, jo no ho sé si ho faria, ja que cadascú te les seves creences i no crec que em fes gaire gràcia “rostir-me tota l’eternitat”, tot i que ara l’existència del dimoni i de l’infern sembla  que es qüestionada fins i tot per la pròpia Església.  

Sigui com sigui, deixant les frases abstractes i en sentit figurat i tornant al terreny material i tangible, i com a prova del cotó que, encara que no siguem ni molt menys masoquistes, som La Ventafocs del Procés, és que hem donat suport, gratuït sempre, als partits sobiranistes i independentistes, sense demanar res a canvi. Hem impulsat coalicions de partits per reforçar la presència del món independentista a Madrid, hem col·laborat en coalicions electorals municipalistes perquè cap independentista es pogués “sentir orfe” de representació, hem col·laborat molt activament en la refundació de l’antiga CDC, en l’actual PDECAT. Un sacrifici i una abnegació més gran no la podíem tenir. Hem tingut moltes baixes pel camí entre nosaltres, ja que no tothom a acabat d’entendre aquest paper de Ventafocs, no volgut expressament, però assolit patriòticament a fi de no perjudicar el Procés en marxa. Tot això i molt més hem estat i estem disposats a fer-ho fins quan calgui, o fins a assolir l’objectiu final.

El nostre lema es treballar i callar des de l’anonimat, inclús més d’una vegada sentint-nos “l’ase dels cops”, com la Ventafocs del conte, però amb la il·lusió que algun dia assolirem la fita final.

Al que no estem obligats és a empassar-nos els gripaus de l’incompliment dels propis estatuts votats en Assemblea. El fet d’anunciar “a bombo i plateret” unes incompatibilitats normatives i estatutàries que després es “passen pel forro”. Tot i que es una frase molt amanida, però evoca aquella d’en Grouxo Marx, de “aquests són els meus principis, però, si no li agraden, en tinc uns altres”. Són moltes les proves fefaents d’això darrer des del passat juliol fins ara, i el mal i el perjudici que ocasionen a ells mateixos i als seus possibles desencantats votants és immens. I que no se’ns digui que en un Consell Nacional es fa una “votació exprés” per a esmenar-ho, ajornar l’aplicació i tornar a reformar els Estatuts, perquè això és ni més ni menys que “fer-se trampes al solitari”. Companys i companyes del PDECAT, esteu a temps de reconsiderar la vostra actitud i esmenar les errades comeses sobre la marxa. De savis és canviar de parer. La Democràcia i la Transparència (amb majúscules), la ciutadania i Catalunya en definitiva us ho reconeixerà i agrairà. En cas contrari, la gent no es “tonta ” i, a aquestes alçades, ja no “combrega amb rodes de molí”.

Em vaig associar a Reagrupament pel seu ideari fundacional: Independència, Democràcia, Transparència i Treball; crec que fins al moment ho hem complert. El que no hem de permetre mai és ser còmplices d’altres que no segueixin aquests postulats. Almenys, amb mi que no hi comptin. I... un cop més (i aquesta és definitiva), qui avisa no és traïdor. 

705 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament