Sixena i el 155

VicePresident de Reagrupament
Xavier Minguet
VicePresident de Reagrupament

La majoria de lleidatans ens sentim com si ens haguessin pres una part de nosaltres. Ens sentim doblement humiliats, no tant sols per la pèrdua sino també per les formes. Unes formes que ens van recordar les que l’estat espanyol va utilitzar en la repressió contra els defensors dels col·legis electorals en el referèndum de l’1-O.

Si Ciutadans ha demanat que condecorin la Guardia Civil i a la Policia Nacional pel dispositiu de l’1-O, em pregunto si també demanaran condecorar-los per participar en l’espoli de Lleida.

Coincideixo amb el president Carles Puigdemont en això: “L’espoli de les obres de Sixena s’ha fet amb els vots i l’aquiescència del PSC, que ha baixat el cap davant els interessos de Madrid ”. També crec que hi pot haver més casos com aquest, perquè “Els candidats del règim del 155 abaixaran el cap i obriran les portes de nit perquè s’enduguin els interessos dels catalans ”. I també coincideixo amb el company i portaveu de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida i quart de la llista de Junts per Catalunya per Lleida, Xavier Quinquillà , en el fet que aquest cas és un abús que fa anys que arrosseguem i que la porta del Museu ha estat oberta directament pel 155 amb el suport que li ha donat l’alcalde de Lleida Àngel Ros.

Tant sols faltava les declaracions del PSC recriminant que el conseller Lluís Puig estigui a Brussel·les mentre Àngel Ros defensava les obres de Sixena. La número 2 de la candidatura del PSC per Lleida, Montse Mínguez, també s’atreveix a afirmar que "per molt que alguns ens vulguin fer responsables als socialistes del trasllat de les obres de Sixena que hi havia al Museu de Lleida, la realitat és que nosaltres hem estat els únics que hem esgotat totes les vies possibles per evitar el que avui s'ha produït". O sigui, si el conseller de cultura hagués estat aquí, a la presó és clar, hagués defensat millor les obres… Això només ho puc qualificar d’indignant i vergonyós.

La història bèl·lica és plena de grans batalles i en podríem destacar algunes força importants, com la d’Austerlitz del 1805, on Napoleó surt victoriós mentre destrossa l’exèrcit austrorús i deixa 25.000 baixes. També, durant la primera guerra mundial, al 1915, l’Imperi Otomà guanya la batalla de Gal·lípoli i provoca 300.000 baixes entre britànics i francesos. Al 1940, al començament de la segona guerra mundial, l’exèrcit nazi guanya la batalla de França. Hitler surt victoriós i provo 360.000 víctimes entre morts i ferits i 2 milions de presoners de guerra. Totes aquestes grans batalles tenen un denominador comú: tots els vencedors van perdre la guerra.

L’espoli de les obres d’art del Museu de Lleida del dia 11 de desembre també ha estat una batalla perduda, però la guerra és llarga i sempre la guanya el bàndol que surt victoriós de l’última batalla. No dubto pas que tenim i tindrem grans dificultats per causa de la diferència d’armament dels dos bàndols. Si l’estat espanyol està armat d’un poder executiu i judicial fet a mida, d’una Constitució blindada, d’efectius humans com la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i un exèrcit de suport per quan sigui necessari, nosaltres tant sols disposem d’una arma, la voluntat d’un poble que s’ha entossudit a lluitar per la seva llibertat . Ara bé, si l’única arma que tenim la sabem utilitzar de forma correcta, aquesta es converteix en una arma de destrucció massiva.

407 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament