Un dissabte amb en Toni Albà

Un dissabte amb en Toni Albà

A la passada Junta directiva nacional de Reagrupament, celebrada a Barcelona el 9 de març, entre altres decisions, vàrem decidir mirar de fer la següent Junta, la del 23 de març,  en el Restaurant que porten les germanes d’en Toni Albà a Vilanova i la Geltrú, el 1918 Cuina de Mar, antic Peixerot.

Vam acordar de mirar de quedar amb ell per donar-li suport després del linxament mediàtic a què es va veure sotmès després de publicar una piulada dedicada a Ines Arrimadas i que deia: “Bon viatge a Waterloo!!! (Vigila no passis de llarg i vagis a petar a Amsterdam ...allà, estaries com a casa i a més a més tindries tots els teus drets laborals respectats !)”

En Toni Albà va fer aquesta piulada el passat 23 de febrer. El dia següent la Inés Arrimadas va anar a Waterloo a fer una manifestació, per dir-ho d’alguna manera,  davant de la Casa de la República, on viu el President Puigdemont. Vint persones, mal comptades, que van fer 1.300 quilòmetres per estar-hi 15 minuts i, a sobre, la policia belga els hi va obrir un expedient per les diverses irregularitats que van cometre. Recordem la foto de la porta de la Casa de la República entreoberta. Un gest que denota diàleg, en lloc de confrontació. Però millor no comentem el diàleg que pot donar la Sra. Arrimadas.

Bé, en Toni Albà va fer la piulada anterior i, com que en aquest país som tan primmirats, moltíssima gent se li va tirar a sobre titllant-lo de masclista. Companys de professió com en Toni Soler, director de la productora Minoria Absoluta, la que fa el Polònia, on en Toni Albà imita el rei emèrit espanyol, de seguida van sortir a defensar a la Sra. Arrimadas. És curiosa aquesta reacció d’en Toni Soler quan en el seu programa diari, l’Està Passant o al mateix Polònia fan mofa de tot i de tothom. Doncs en Toni Soler va dir després que quedava “congelada” la  presència al Polònia d’en Toni Albà.

Per tots aquest motius vàrem decidir donar suport a en Toni Albà. Vàrem fer la Junta d’11 a 14 hores i després vàrem dinar. A l’hora dels cafès va aparèixer en Toni Albà. Jo, personalment, vaig pensar que saludaria i després marxaria. Tot al contrari! Vàrem estar xerrant molta estona a la terrassa del restaurant, aprofitant el magnífic dia que va fer i vàrem descobrir una persona molt valenta i amb les idees molt clares. Una persona compromesa amb la causa i amb el país, un veritable crack! Vàrem riure molt i, la veritat, ens ho vam passar força bé. Us recomano que hi aneu al restaurant que porten les seves germanes, la Montserrat i la Núria, perquè es menja de fàbula!

788 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament