Veïns

Josep R. Soldevila
Josep-Ramon Soldevila
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic

Abans de res, quatre dades: a Vic hi viuen 43.287 habitants. D'aquests, un 25 % han nascut a altres països (uns 94 de diferents). Principalment vénen del Marroc, de Ghana i de l’Índia. També som ciutat d'acollida de refugiats. Pel Seminari de Vic (principal espai d'acollida, hi han passat quasi un centenar de refugiats. Ara n'hi ha la meitat, més o menys). A Catalunya, a data d'avui, s'acullen uns 500 refugiats.

Diuen que el món dóna voltes. Que, políticament, les modes es van alternant. Que al món, els països, els pobles, els governs ... periòdicament som d'esquerres i després de dretes (deixeu-me ser una "mica molt" barroer, en aquesta darrera afirmació....). Poden passar quatre, vuit o dotze anys en l'alternança, però que al final, al món, tot acaba donant la volta.

Actualment, a la meva ciutat, al revés que a la majoria del món, sembla ser que la dreta reaccionària ja ha anat perdent pistonades. De 5 regidors, en van sobreviure només un (que el van votar, a les darreres municipals, un miler d'electors, tots ells molt respectables, segur que tenen els seus motius). Però aquest fet no és generalista. Crec que, per desgràcia, fins hi tot és una anomalia. A Catalunya i a Vic, això (la radicalitzció de les idees a la dreta) encara no passa.

El que està passant al món (l'auge de les posicions més dretanes), de moment, a Catalunya, no ho estem vivint. I ull! podria ser un indicatiu que potser, a Vic i a Catalunya, no ho fem tan malament. O també, potser vol dir que aquí anem més tard, que ja vindrà. M'he referit a l'auge al món de les ideologies de dretes perquè crec que, per desgràcia, té molt a veure amb tema de l'acolliment de refugiats.

A Catalunya, en molt pocs anys, hem passat d'una població de de 6,5 milions d'habitants, a 7'2. Hem crescut un 20 %. I aquest creixement, precisament, no és gràcies als naixements dels catalans autòctons.

Les ciutats més importants del món, les més cosmopolites, són les que es nodreixen dels ciutadans arribats d'arreu, de les cultures més llunyanes i més estranyes segons els seus aborígens. Els catalans, d'això, en sabem molt. A l'escola, de petit, ja ens ensenyaven que el nostre país ha estat sempre una cruïlla de cultures, i que, gràcies a això, els catalans som el que som.

El tema de la immigració, però, no és tant simple com he anat exposant fins ara. La Generalitat intenta fer els seus deures i els municipis també. Com a mínim a Vic. I també a Osona.

Només vull, per no fer-me pesat, precisar algun aspecte. Ens cal afinar una política (o un pla, o un projecte, o el què sigui) que tingui en compte que els immigrants que venen, al final, s'acaben quedant. I també cal que nosaltres, els autòctons, ens anem fent a la idea que això és el millor que ens hauria pogut passar. Que hem de prescindir de la creença majoritària que els que arriben a casa nostra només hi són de pas. L'experiència ens demostra que, vulguin o no, la majoria es queden aquí. Per tant, val més que ho tinguem previst, i que les nostres polítiques (les lingüístiques, les econòmiques, educació, habitatge, cultura, salut) estiguin a l'aguait i ho tinguin previst. Crec que, si deixem de pensar en immigrants, en refugiats, i els comencem a considerar veïns, començarem tots plegats a viure més bé.

412 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament