Els ultres del Reial Madrid coincideixen amb la insòlita política exterior del Govern espanyol, que és dels pocs estats de la Unió Europea es nega a reconèixer la independència de Kosovo.
2014 persones han format aquest dissabte a Igualada una espectacular estelada humana. L'acte ha comptat amb el suport de Reagrupament Independentista i hi han participat destacats membres de Reagrupament.
La reforma de l'ensenyament, o "llei Wert", tira endavant fent cas omís de les demandes fetes des de Catalunya i de les protestes de pares, alumnes i docents. D'aquesta manera es posa de manifest que només amb la independència es podrà aturar que el Govern espanyol imposi com s'ha d'organitzar l'escola catalana. El Consell de Ministres ha donat finalment el vistiplau a la reforma, que garanteix el dret a triar la llengua en què es vulgui estudiar.
La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, fa una crida a la unitat dels partits que van aprovar la declaració de sobirania el 23 de gener i dels que han votat a favor del dret a decidir per tal "d'establir la via democràtica que ens permeti exercir el nostre dret d’autodeterminació". Carandell fa aquestes manifestacions en l'article de portada del núm. 25 de La Veu , amb el títol "El procés no és l'important". Per a Carandell, "el procés en si no és el més important, si accedim a la independència per una via democràtica i validada internacionalment".
La ploma convidada d'aquest número és Salvador Garcia, actiu membre del Col·lectiu Emma i un dels autors del llibre Catalunya Last call. Propostes per enlairar el país. L'article de Garcia es titula " Perquè sí i des d’avui" i arrenca amb contundència afirmant: "Sóc independentista perquè sí. El meu país és Catalunya i vull que Catalunya sigui un país normal, és a dir, lliure."
La publicació inclou també articles d'autors habituals, com la secció 'Independentisme al món', a càrrec de Josep Sort, amb l'article titulat "Afers exteriors: primera anàlisi", en el qual Sort fa un balanç de la política exterior de l'actual Govern Mas, "una de les àrees que més ha canviat respecte a l’anterior legislatura". La secció 'Municipalisme' inclou un article amb el títol "Ajuntaments i títols monàrquics" a càrrec de Carles Bonaventura, en què lamenta l'actitud dels partits de l'Ajuntament de Girona que van rebutjar retirar el títol de príncep de Girona a Felip de Borbó. Bonaventura, a més, recorda que la seva iniciativa també denunciava les coincidències entre els membres del patronat de la Fundació Príncep de Girona i l'Institut Nóos.
Montserrat Tudela, des de la secció de Cultura, parla de la commemoració del Tricentenari i ens recorda que "deia Albert Camus que 'La història del món és la història de la llibertat'. I ho demostren aquests tres-cents anys en què ni monarquies borbòniques, ni repúbliques, ni dictadures militars han aconseguit esborrar Catalunya del mapamundi, tot i els esforços dels espanyols."
Finalment, a la secció habitual de llibres, Pere Torra ressenya la novel·la Sense destí , del premi Nobel hongarès, Imre Kertész, una recuperació que resulta molt oportuna ara que es fan contínues comparacions amb el nazisme per tal de revelar -com diu al títol- "El veritable rostre del nazisme". En aquest número també trobareu la tira d'humor de Lluís Boet.
El Consell de Ministres té previst aprovar avui una nova reforma educativa, la coneguda popularment com a "llei Wert". Segons el ministeri d'Educació, el projecte de llei de la que serà la setena reforma educativa de la democràcia, inclourà una fórmula perquè el castellà sigui llengua vehicular a Catalunya. És a dir, el text dirà de quina manera s'aconseguirà, malgrat el dictamen del Consell d'Estat que qüestionava que la Generalitat hagués de pagar les classes en castellà, com preveia l'avantprojecte.
El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul .
Les Corts Valencianes aproven una proposició no de llei del Partit Popular per vetar el terme "País Valencià" a les iniciatives parlamentàries. En una compareixença molt encesa,el diputat popular Rafael Maluenda, que ha presentat la proposta, ha exigit que tothom respecti les senyes d'identitat valencianes fixades a l'Estatut i a la Constitució Espanyola.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat admetre a tràmit la denúncia per prevaricació que el sindicat ultradretà Manos Limpias va presentar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i els diputats de CiU i ERC que van votar a favor de la Declaració de Sobirania aprovada el 23 de gener al Parlament. La sala civil i penal del TSJC entén que la declaració de sobirania té la naturalesa d'un acte polític i, per tant, no encaixa en la definició d'assumpte administratiu que podria derivar en un delicte de prevaricació.
El PSC ha votat aquest dimecres al costat de PP i Ciudadanos una proposta que ha presentat el partit liderat per Albert Rivera, en la qual s'insta el Govern a acatar unes resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els usos lingüístics que havien aprovat diverses administracions públiques catalanes.
