Neix La Veu , neix el butlletí mensual de Reagrupament al Barcelonès. Tot i que no han passat ni dos mesos de les eleccions, al Barcelonès no ens hem aturat, ben bé al contrari, calia no deixar aturar una inèrcia de força i de il·lusió que ens va portar fins el 28N, les primeres eleccions de Reagrupament. La Veu serà un instrument important a l’hora d’assolir l'objectiu de mantenir aquesta força i empenta i millorar la nostra comunicació.
Després d’haver acusat Catalunya de privilegiada arran de la visita a la Moncloa del president de la Generalitat de Catalunya, resulta que qui ja ha obtingut el permís del Govern espanyol per a endeutar-se -per valor de 1.730 milions d’euros- ha estat Andalusia. Curiosament, el president andalús no ha hagut de prendre's la molèstia ni tan sols d'anar a Madrid a demanar-ho, ni presentar cap pla de reducció del dèficit, ni entaular cap mena de negociació a canvi de res.
Més informació:
La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va declarar aquest dijous al diari AVUI que “qui no rebi la justícia en la llengua que vol s'ha de queixar”. Per a Fernández Bozal, davant del fet que cada cop hi ha menys sentències en català, "és molt important la sensibilització del ciutadà i dels advocats que posen en marxa els procediments. L'administració ha de posar eines per facilitar l'ús del català, però el ciutadà ha d'insistir a defensar el seu dret". Curiosament, demana ara una cosa que no complia com a advocada de l'Estat.
El rotund fracàs de la consulta per a la reforma de la Diagonal per mitjà de votació electrònica que va promoure l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es troba entre les favorites als 'Fiasco Awards' que premien el fracàs entre les innovacions tecnològiques de l'any. Hereu va ser el responsable de la consulta sobre la remodelació de l'avinguda Diagonal, que va patir un cúmul d'errors i va tenir una participació del 12,1%, malgrat haver-hi gastat -com a mínim- uns 3 milions d'euros. Amb aquest bagatge, posteriorment, Hereu va declarar que esperava que el 10 d'abril no es dugués a terme la consulta per la independència a Barcelona, a la qual ell no hi donarà cap suport i no anirà a votar.
Aquest dissabte, 12 de febrer, l'associació Memorial 1714, que també col·laborarà en la consulta per la independència del 10 d'abril, efectuarà diversos actes amb motiu de la diada de Santa Eulàlia, a la seva seu social: plaça Fossar de les Moreres 2-4, de Barcelona. El Memorial 1714 commemora cada any aquesta diada, en senyal de respecte al penó de la Ciutat (penó de Santa Eulàlia) que presidia l’últim i heroic atac de la Coronela de Barcelona en Defensa de la Ciutat i de les Constitucions de Catalunya l’Onze de Setembre de 1714.
Després d'haver aixecat moltes expectatives i utilitzar en els discursos expressions de gran abast com "transició nacional", el president de la Generalitat, Artur Mas, ha confirmat avui el retorn del seu Govern al modest i clàssic "peix al cove". Es tracta del conegut procediment d'anar espigolant competències i recursos al Govern del Madrid de torn sense plantejar les qüestions de fons i, en l'àmbit econòmic, la qüestió de fons és el gravíssim l'espoli fiscal que pateix Catalunya, que veu "marxar" sense cap retorn uns 22.000 milions d'euros anuals, cosa l'obliga després a costoses operacions d'endeutament per a poder fer front a compromisos de subsistència.
L'homenatge als patriotes del 1714 morts a la Gleva per l'exèrcit borbònic, que ha estat prohibit per part de la delegació del Govern espanyol, ha esdevingut un nou episodi del procés d'involució i de manca de respecte per la identitat catalana que, desacomplexadament, exhibeixen les autoritats espanyoles. Precisament, la setmana passada l'Institut d'Estudis Catalans va denunciar aquest procés d'involució. Com ha transcendit a la llum pública, la delegació del Govern ha basat la prohibició en un informe de la Guàrdia Civil segons el qual en aquest acte no es podien disparar salves d'honor perquè "no és una tradició catalana".
L'emissora de ràdio FLAIXBAC ha fet una versió pròpia del darrer anunci d'Estrella Damm, en què descriu "les misèries del país" i les oposa al to molt optimista que té l'anunci de la marca de cervesa.
- L'Institut d'Estudis Catalans defensa que cada territori de la nació catalana "té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent"
