Ha sortit el número 10 de La Veu , el darrer del 2011. Aquest número dedica una atenció destacada als 3 diputats de la coalició ERC-Reagrupament-CatSí, elegits per al Congrés espanyol. En paraules de la vicepresidenta, Rut Carandell, que signa l'editorial "els tres diputats de la nostra coalició tenen una missió d’alta responsabilitat en la nova etapa política que s’enceta: fer d’altaveu seriós de la voluntat d’independència del poble català. Han estat escollits amb el mandat de treballar amb constància i rigor com a portaveus del nostre anhel de llibertat."

Ramona Vergés escriu un article molt interessant titulat "I si caiguéssim de la figuera? " en què demana als ciutadans que reaccionin davant la situació en què ens trobem i denuncia que "la proporció del PIB destinada a finançar la sanitat pública a Catalunya és molt inferior a la de països i regions de rendes comparables... tenim un estat del benestar en l’àrea de salut inferior al nostre nivell de riquesa relativa respecte el nostre entorn europeu." A més, Vergés respon la pregunta de "com ajudaria la independència a la millor eficiència del sistema de salut de la Catalunya Estat?". Segons la doctora Vergès,  "en l’Estat Català, les decisions del què financem, el com ho fem, com gestionem el servei, com l’avaluem, com el millorem, dependrà només d’allò que es decideixi a Catalunya. I amb els recursos propis podrem garantir una salut per a tothom, amb la millor eficiència i transparència. Un servei de salut universal, i amb una rigorosa gestió dels recursos públics."

El coordinador de Barcelona, Marc Viñolas, destaca que "Catalunya ens torna a parlar i ens dicta una sentència particular. Sumar amb generositat i tenir un discurs clar i contundent sobre la independència fa possible trencar una tendència a la baixa que feia menys de dos mesos deixava Catalunya sense un sol diputat independentista a Madrid." Per la seva banda, Jordi Gomis expressa que "l’única opció realista que ens queda als catalans és la independència, simplement perquè és l’única opció que només depèn de nosaltres, votar partits independentistes. Qualsevol altra de les solucions passa perquè els espanyols l’acceptin, i aquí és on ensopeguem una vegada rere l’altra."

Finalment, La Veu  es completa amb un record a l'associada Matilde Romagosa, desapareguda recentment, i les seccions habituals. A la d'Independentisme al món , Josep Sort recorda que ésser independent no és cap anomalia i que l'any 1945 només una cinquantena d'estats van formar l'ONU i, en canvi, ara en són més 193. També fa un contrast entre Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia, i Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya: "a diferència de Mas, Salmond no pensa a donar una enèsima oportunitat a l’estat que el pretén assimilar. Té molt clar que el futur del seu poble, la seva economia, la seva cohesió social i la seva cultura depenen de la independència. I no se n’amaga." El llibre que recomanem aquest mes és una novel·la policíaca que té la crisi de Grècia com a teló de fons: Amb l'aigua fins al coll . I per a afrontar aquesta difícil situació, no us perdeu la tira còmica nadalenca de Lluís Boet.