Aquest dimecres, 27 de juny, Joan Carretero, president de Reagrupament, i Jordi Solé, vicesecretari general d'Internacional i Relacions Institucionals d'ERC, van tractar el futur de Catalunya com a estat de la Unió Europea en un acte organitzat per Acció Granollers. La conferència, que rebia el nom de “Catalunya, futur estat de la Unió Europea”, va començar a les 20h al Museu de Granollers i va estar presentada per la Núria Maynou, de Granollers Independent.

Jordi Solé va començar la seva intervenció explicant com a Europa s'estan produint des de fa anys processos democràtics per assolir l'estatalitat pròpia, com ara a Montenegro, Kosovo o a Escòcia, on el 2014 es celebrarà un referèndum per la independència. Solé va assegurar que “tenim  precedents de no oposició a la secessió d'estats ni  des del punt de vista de la Unió Europea ni des del punt de vista de la legalitat”. D'aquesta manera, va recordar que Montenegro, que és un estat independent des de 2006, ja ha iniciat el procés d'adhesió a la UE. I  Kosovo, que  va assolir la independència al 2008,  va rebre el vist i plau del Tribunal Internacional de Justícia després que Sèrbia ho denunciés, ja que  la legalitat internacional no prohibeix l'autodeterminació i per tant la secessió de Kosovo era legal.

L'alcalde de Caldes, d'altra banda, va destacar que, per assolir la independència, Catalunya necessita no només d'un acord en el mètode a seguir, sinó també majoria social i política així com reconeixement internacional.

Respecte a la majoria social, Solé va destacar que, a diferència d'Escòcia, anem pel bon camí, ja que “tenim l'Assemblea Nacional Catalana, que té la vocació de canalitzar la sensibilitat social independent”. Joan Carretero, però, va assegurar que  malgrat que a les enquestes el 51% dels catalans es declari partidari de la independència, hem de transformar aquest desig en un fet polític, perquè necessitem majoria d'independentistes al Parlament”. “És urgent transformar les accions socials en acció política –va continuar Carretero. "A Granollers, cal fer canviar la majoria absoluta del PSC. I ara ho tenim més fàcil que mai, perquè tenim milions d'arguments per convèncer la gent que ens convé marxar, i no només són arguments de caire econòmic, perquè la independència no només s'assoleix per un greuge econòmic, sinó també tenim arguments culturals, socials, i lingüístics, entre altres”.

En aquest sentit, Jordi Solé va denunciar que “l'actual govern de la Generalitat no s'atreveix a aprovar una llei que permeti convocar un referèndum, tot i que avui en dia, els països accedeixen a la independència mitjançant processos democràtics com aquest”. El president de Reagrupament  va afegir que “el Govern de la Generalitat pacta amb el PP de dilluns a divendres i són independentistes de cap de setmana, i això ho hem de denunciar”.

Respecte al reconeixement internacional, Solé va afirmar que el que cal no és que la resta de països ens doni suport, sinó que  ningú posi traves el dia després de constituir-nos un estat propi. També va explicar que Catalunya forma part de la UE des de l'any 1986, i “no pot ser que d'un dia a l'altre perdem els nostres drets pel fet de dur a terme un procés democràtic quan la UE es basa precisament en això. Si som independents, ho serem per secessió, i segons els juristes no marxarem de la UE perquè heretarem els compromisos internacionals de l'Estat espanyol”.

Per acabar, Carretero va parlar de la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per Reagrupament en la qual es demanava que es garantís el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre. Finalment, la ICE no ha estat acceptada, però Carretero va destacar que la resposta de la UE ha estat que els seus tractats no preveuen la secessió i, per tant, no poden legislar sobre aquest tema. A més, sense que fos obligatori, argumenten que si es produeix la secessió d'un estat membre, la “solució” estaria en la justícia internacional, i no diuen res de ser expulsats. “En cap moment no es diu que sigui un tema intern de l'estat – explica en Carretero - sinó que es una qüestió internacional, i la legislació internacional dona opcions”.