Aquest diumenge ha mort a la muntanya el company Jordi Gomis, "independentista, muntanyenc i associat a Reagrupament", com es definia ell mateix a Twitter. Precisament, l'article de la portada del web de Reagrupament quan va morir era signat per ell i corresponia a una sèrie de textos sobre 'Economia i estat propi', de la qual ja ens havia enviat altres textos que publicarem properament. Sentim una immensa tristesa pel fet que torni a la portada per aquesta tristíssima notícia.

Ens afegim al dol de la família i, en record d'en Jordi, publiquem a continuació un emotiu text del company Marc Cros. Jordi, no t'oblidarem mai.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Família reagrupada, ens ha deixat un dels nostres millors homes, en Jordi Gomis, patriota de tota la vida, il·lusionat pare i un gran amic. Què us he de dir, tots el coneixeu. Tot i que era un expert excursionista i havia escalat durant molts anys, se l'ha endut la muntanya. Perdem un dels independentistes més clarividents, d'una ràpida dialèctica i que pencava molt i bé.

Mai oblidaré aquella nit de campanya en la qual vam encartellar ell i jo sols fins a tres comarques del Camp en una nit, matinada que fotia molt vent. Catalunya era el centre de totes les converses i totes les il·lusions, però s'hi podia xerrar de tot, història, empresa, futbol, afers locals, llibres i sempre amb molt d'humor, gaudint de la batalla. Tenia un somriure singular, abraonat i ampli, que es reconeixia a diversos metres de distància. Aquella campanya al seu costat mai l'oblidarem.

Després de la desfeta, es va prendre uns mesos de reflexió, per carregar piles; i just per a les següents eleccions ja estava al peu del canó. Alegre, combatiu i sempre dempeus per la pàtria. Darrerament, vam compartir el primer no vull pagar popular, -ell portava anys sense pagar peatges!- i també vam coincidir de rebot en aquella estrafolària quedada per omplir la plaça Sant Jaume d'estelades. La setmana passada va ser el darrer cop que el vaig veure, encara no em puc fer la idea d'aquesta tragèdia.

El darrer Sant Jordi va venir a Reus a fer la parada, la controlàvem tot fent al vermut a la terrassa que teniem just al costat, a la tarda va venir amb els seus, la seva dona i la seva filla. Recordo que va comprar el llibre de l'Heribert Barrera sobre en Cambó, patriota que també ens ha deixat fa poc i que tenim en ment retre-li un gran homenatge a Reus aquest estiu. Com sempre, el dia que vam enterrar a Reus el president Barrera, en Jordi hi era, ell va portar la única estelada que hi havia en aquell humil comiat.

Són masses els records i costarà molt aixecar-se, un cop molt dur per tots els companys de les comarques del sud, i en la vessant familiar és una immensa desgràcia. Avui iniciava la seva etapa d'articulista a can Nació Digital, n'estava molt il·lusionat. Demà sabrem més coses, ara mateix no puc dormir. Una abraçada molt forta tothom. Era el millor reagrupat. Mai l'oblidarem.