En tots quatre casos, els quatre parlaments van fer el pas decisiu de la proclamació de la independència, de manera que van trencar amb la legalitat fins llavors vigent i van aprovar la supremacia de les lleis nacionals, mentre que les dels estats soviètic, iugoslau o txecoslovac van deixar de tenir vigència. En definitiva, en tots els casos es va produir una Declaració d’Independència, que fou de tipus unilateral en 3 dels 4 casos. Únicament, en el cas eslovac, hi va haver un acord mutu amb l’altra part, en aquest cas, amb els txecs. Aquesta lliçó és profundament aclaridora.

Duran ha reblat el clau, que ja és dir, ara implora al govern espanyol que faci una oferta, la que sigui, però no per als catalans independentistes, sinó per als que no ho són. La seva indecència ara ha ratllat la traïdoria al seu màxim nivell. Uns catalans que no ens mereixem res i els que volen ser espanyols que es mereixen quelcom de la gràcia dels borbons.

Aquesta setmana ha fet quatre anys de l’article d’en Joan Carretero al diari Avui sota el títol de “Patriotisme i dignitat”. Ja llavors, es denunciava l’abisme existent entre la classe política i la ciutadania, abans dels indignats. Es denunciaven les polítiques de peix al cove, però també el patriotisme social i la pluja fina. 

En les passades eleccions al Parlament de Catalunya, un partit va reiterar a la ciutadania que era la garantia, l’única garantia, que el procés cap a l’estat propi no tindria marxa enrere, no trontollaria, si tenia prou força per condicionar el President i el Govern de la Generalitat. Bon nombre de ciutadans ho va creure i l’increment de vots d’aquest partit fou tan notable que va esdevenir la segona força representada al Parlament.

Ni TV3 ni Catalunya Ràdio ni les televisions i ràdios municipals no poden quedar al marge de la situació crítica i el procés històric que estem vivint en el nostre país. Seria un acte democràtic i de justícia que aquests mitjans de comunicació mantinguessin informada a la població contínuament del dèficit fiscal que patim els catalans, atès que és una informació prou important per decidir.

Parlar del dret a decidir en abstracte comença a ser trampós i poc entenedor. Els quebequesos ho van tenir clar, la consulta es podria guanyar o perdre, però la van fer i democràticament van entomar que havien perdut, però tot va ser clar. Aquí de moment estem amb el dret a decidir, però no sabem ni quan ni el què hem de decidir. Tot plegat, si no fos per on som, i que no han pogut amb nosaltres després de tres segles, seria per començar ha tenir una empanada mental d’aquelles que fan història.  

Algú creu que la crisi financera actual s’hauria produït tan fàcilment amb un sistema de finançament dels partits més transparent? Algú creu que les organitzacions polítiques no han pagat un preu per la condonació en determinats casos dels préstecs que els han fet els bancs? Algú no creu que amb un banc central, Banc d’Espanya, governat per persones tècniques i independents les coses haurien anat d’una altra manera?

Ara més que mai hem de tancar files al costat del nostre govern i de les accions d’insubmissió que plantegin. Catalunya, ara i fins el nostre alliberament, ha de defensar la nostra societat, plurilingue, ètnicament variada, i tan oberta com ho permet ser al segle XXI.

Aquestes caixes ara han desaparegut perquè varen oblidar la seva funció social de servei a la ciutadania. Aquestes caixes ara han deixat sense recursos la seva obra social; deixaran però també un altre buit: el servei a la clientela. Les caixes varen acostar durant decennis els serveis financers a les gents més humils, a la classe treballadora, als petits estalviadors, a la gent que cobrava la seva nòmina o pensió i pagava les seves factures a les empreses subministradores bàsiques i imprescindibles

Una vegada més el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha actuat en contra del Parlament de Catalunya i, com a conseqüència en contra del poble de Catalunya. Malgrat tots els esforços del PP i de Ciudadanos per acabar amb l'actual model d'escola catalana en llengua i continguts, només 17 famílies havien presentat un recurs.