Ara vostè té una responsabilitat superior a la del seu partit i de ben segur la tindrà encara més després del 25 de novembre, tindrà una majoria del poble català i fer marxa enrere, acceptar una nova humiliació espanyola, pot tenir uns efectes devastadors i desmobilitzadors. Sàpiga vostè que molts catalans estan disposats a fer el que calgui per la independència de Catalunya, fins i tot a renunciar a comoditats econòmiques.

Reprenent els conceptes bàsics de la sociolingüística, una llengua només sobreviu si se li dóna un espai exclusiu com a hegemònica en una societat. Si volem que el català sobrevisqui doncs, cal assegurar que existirà el dret de ser monolingüe català, com a qualsevol país europeu existeix el dret a ser monolingüe: França, Alemanya, Espanya, per exemple.

- L’oficialitat del castellà a la Catalunya democràtica (2)
- L’oficialitat del castellà a la Catalunya democràtica (1)

Se n’han fet un fart d’incomplir lleis i de prendre’ns el pèl. Han incomplert flagrantment l’article de la Constitució que diu que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció. Els seus atacs constants a tots els intents de convertir el català en una llengua normalitzada podrien omplir una enciclopèdia.

Catalunya no vol esmenar la relació que ara tenim amb Espanya, la majoria de catalans el que volem és una nova situació política, on nosaltres puguem decidir el model escolar, sanitari, empresarial, de carreteres i trens, de com ha de ser la nostra xarxa aeroportuària, de com tractar els nostres jubilats, de quines han de ser les politiques actives d’ocupació, senzillament ho volem decidir tot i fer-ho nosaltres.

Hi ha companys que diuen: "No vull la independència perquè manaran els mateixos. No vull la independència perquè tindrem la mateixa societat classista, les mateixes injustícies". Doncs amb tot el respecte, crec que us equivoqueu. La independència ens obre la porta a decidir. És obvi que, si tenim estat, s'haurà d'obrir un procés constituent, cosa que vol dir que haurem de decidir quina democràcia volem. La idependència no et dóna l'elixir de la felicitat. El que fa la independència és deixar-te construir el teu país. Per exemple, jo voldria, a grans trets, que a Catalunya els nens i nenes sortissin de secundària dominant bé tres llengües: català, castellà i anglès. I voldria llistes obertes i poder cessar qualsevol mandatari corrupte, inepte o que no compleixi el seu programa electoral. Voldria....

Els implicats en l’ensarronada de Bankia, que, descoberts en flagrant delicte, no tenen arguments morals ni per a pidolar, estan temptats de fer com la guineu que no abastava el raïm de la parra i, en la seva fugida endavant, són capaços d’extremar el deliri de la mentida i abraçant-se al dòlar, menysprear l’euro dient-nos que està verd.

Catalunya, anímicament, es troba en una llarga postguerra de més de 300 anys, patint la carrega de les indemnitzacions que ens imposen el vencedors en forma d’espoli, al mateix temps que ens menystenen i ens obliguen a continuar treballant per ells. Avui, de continuar així, no hi ha cap més altre horitzó que el d’una Catalunya cada cop més empobrida. Una Catalunya on la majoria de la seva població tendirà més a viure en una espècie de “gran favela”, amb cada cop menys serveis, en lloc de viure en un país modern, eficient i equilibrat d’acord amb les seves capacitats i el seu treball.

Hi ha qui qüestiona el concepte de llengua oficial, dient que no està clar què vol dir i que, per tant, podem fer el següent joc de mans: que el català sigui llengua oficial “i pròpia”, “prioritària”, i el castellà “cooficial”. Primer de tot, és un tripijoc perquè “cooficial” només vol dir “oficial juntament amb una altra llengua”. O sigui: oficial. És clar, hi haurà qui malgrat la claredat del concepte negarà l’argument, per principi.

• L’oficialitat del castellà a la Catalunya democràtica (1)

El nostre president no pot caure en les provocacions, però la resta ha de fer la pedagogia adequada, per evitar que mentides, tergiversacions i mitges veritats, puguin arribar a incidir en la ciutadania i per damunt de tot hem d’insistir que demanar votar és la essència de la democràcia. Impedir-ho només ho fan els països que no actuen de forma democràtica, Anglaterra és el nostre mirall, Cuba l’antítesi.

Aquestes van ser les darreres paraules que el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, va pronunciar abans de caure abatut pels trets dels fusells de l’únic feixisme del món que mai ha estat derrotat. Aquesta matinada ha fet 72 anys. De nit, sol, descalç i essent President de la Generalitat de Catalunya, el representant legítim del poble.