Ara més que mai hem de tancar files al costat del nostre govern i de les accions d’insubmissió que plantegin. Catalunya, ara i fins el nostre alliberament, ha de defensar la nostra societat, plurilingue, ètnicament variada, i tan oberta com ho permet ser al segle XXI.

Aquestes caixes ara han desaparegut perquè varen oblidar la seva funció social de servei a la ciutadania. Aquestes caixes ara han deixat sense recursos la seva obra social; deixaran però també un altre buit: el servei a la clientela. Les caixes varen acostar durant decennis els serveis financers a les gents més humils, a la classe treballadora, als petits estalviadors, a la gent que cobrava la seva nòmina o pensió i pagava les seves factures a les empreses subministradores bàsiques i imprescindibles

Una vegada més el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha actuat en contra del Parlament de Catalunya i, com a conseqüència en contra del poble de Catalunya. Malgrat tots els esforços del PP i de Ciudadanos per acabar amb l'actual model d'escola catalana en llengua i continguts, només 17 famílies havien presentat un recurs.

A les nostres mans està el nostre futur, perquè som la clau que obrirà les portes a la independència sense permís de ningú i malgrat les amenaces de militars casposos i involucionistes. Des de fa tres-cents anys, Catalunya està sotmesa i a aquestes altures quasi ningú dubta que la llibertat passa per assolir un Estat propi. Avui, després de tants anys de patir l'espoli del fruit del nostre treball per part dels invasors, tenim la lliçó ben apresa i ho tenim ben clar. 

Mas ens ha proposat governar i portar-nos al dia que els catalans exercirem el dret a decidir. Bé, ens agrada, és d’una responsabilitat encomiable, s’ha de governar el dia a dia. Ara bé, senyor president, el que vostè no pot fer, mentre l’Estat espanyol a aquestes alçades ja ens ha espoliat 4.300 milions d’euros que mai més no tornaran a Catalunya, és que retallem altre cop el percentatge imposat. El govern espanyol guanya doblement amb el que retallem i amb l’espoli. 

De moment, siguem conscients que aquestes capsetes que ens donen a les farmàcies tenen un alt valor i, per tant, procurem fer-ne un ús correcte. Els farmacèutics també s’hauran de readaptar i potser els podria servir fer una petita ullada a la història, per recordar que la humanitat, des dels seus inicis, sempre ha tingut remeis o medecines pels seus mals, però dels milers d’anys que traginem sobre la terra, només uns cinquanta, hem tingut els medicaments de franc i això només per a uns quants països privilegiats.

El diàleg s’ha convertit en la paraula de moda. De referència. Ben encertadament. Fins i tot ahir, el Secretari General de l’ONU, Ban-Ki moon, ho remarcava des d’Andorra estant. Els processos d’autodeterminació, tots ells, s’han de portar a terme per la via del diàleg, deia en resposta a una pregunta sobre el cas de Catalunya.

• "Fer noves retallades és un suïcidi polític i de país. Pot ser que calgui algun ajustament, però en cap cas en sanitat, en ensenyament, en els serveis socials ni en el PIRMI"
• "Per primera vegada, Catalunya té l’oportunitat històrica de ser. Hem endegat el procés i tot sembla indicar que ara sí que aquest cop no hi ha marxa enrere"

Aquests darrers dies, les notícies o rumors que el govern del PP podria oferir una millora en el finançament autonòmic de Catalunya a canvi potser d’una aturada en el procés sobiranista, m’han fet pensar en el llibre de Goleman. Serà prou intel·ligent Catalunya per no agafar el caramel i deixar córrer la mobilització cívica i nacional més important dels darrers 300 anys? Cedirem a la promesa ensalivadora de tenir a la boca la dolçor d’uns milions d’euros que alleugerin la pressió sobre la població? Escoltarem els cants de sirena dels que diran que “tot això que tenim, que és peix al cove i no val a badar”?

• "Ara mateix, tant la corona com la presidència del govern espanyol estan implicats en casos d’apropiació de recursos públics per a l’enriquiment personal"
• "El full de ruta cap a la independència, per la voluntat antidemocràtica d’aquest Estat, haurà de passar necessàriament per l’única via que ens quedarà: una declaració unilateral d’independència"