En el ple de dilluns a l'Ajuntament de Girona, el grup de la CUP+RCat presentarà una moció perquè la senyora De Luna sigui declarada persona non grata a la nostra ciutat, i ho farem també perquè estem convençuts que en aquest moment històric el poble català no necessita ningú que el tuteli, que li negui drets fonamentals i que judicialitzi constantment la política catalana.

Si el govern espanyol s’avingués a negociar tota la proposta del “dret a decidir”, automàticament i políticament està reconeixent que el poble català i les seves institucions són subjecte polític. És per això que tant el govern espanyol, les seves institucions com el PP i el PSOE han fet un front constitucional per evitar-ho.

Parizeau toca la cresta al Partit Quebequès, que com sabeu, ara és al govern. Partit del qual és membre de per vida, segons afirma. Reconeix que el neguiteja el fet que des del govern no es plantegi la celebració d'un referèndum en els propers mesos. El referèndum, diu, s'ha de preparar quan s'està a l'oposició, de manera que quan s'arriba al govern s'ha de tenir ja molt clar què és el que s'ha de fer. No s'ha d'esperar, doncs, a ocupar el govern per començar a pensar-hi. De calaix, vaja.

Un any després la reforma laboral ha fet estralls, estralls que cal afegir als que està comportant la crisi i la sensació generalitzada de viure en un país de pillets. Estem arribant a una situació en la qual qualsevol persona amb dos dits de seny s’hauria d’adonar que cal prendre determinacions de forma immediata o seran els fets els que crearan l’ocasió perquè els oportunistes, que ara surten com bolets, facin de les seves. De la història, n'hauríem d’aprendre que en temps convulsos hi ha greus daltabaixos

Si els espanyols i unionistes han aconseguit que ja no parlem de l’espoli que pateix Catalunya, dels incompliments pressupostaris del govern espanyol, de la necessitat de fer el corredor del Mediterrani, imagineu què no faran per avortar aquest o qualsevol procés que ens dugui a la independència.

L'única alternativa que se'ns ofereix -discursos a part- és aquesta: o renuncieu a la vostra identitat catalana, i llavors sereu uns espanyols més, o bé us entesteu a mantenir la vostra cultura, la vostra llengua, la vostra història i la vostra identitat i llavors sereu de per vida "espanyols de segona".

• Presentació (1/5)
• La «Nació» (2/5)
• La «unitat» (3/5)
• La «solidaritat» (4/5 )

Quan l’onze de setembre del 2012, Diada de Catalunya, milers de persones van omplir els carrers de Barcelona i, amb el crit de ‘INDEPENDÈNCIA’, van despertar tot el país, amb forta ressonància per tot el món, es va fer palesa la determinació d’un poble després de molts anys de silenci plens de frustració.

En alguns estats del continent americà existeix un recurs democràtic per al control de l’acció política de les persones elegides pel poble per a representar-les, anomenat “la revocació del mandat”, “referèndum revocatori” o “plebiscit revocatori”, que és un instrument a l’abast dels ciutadans per destituir un càrrec electe abans que acabi el seu mandat pel qual va ser elegit democràticament.

Des del principi de la seva fundació, Reagrupament ha defensat la necessitat que la lluita independentista vagi lligada a la regeneració política i democràtica al nostre país. Hem afirmat amb rotunditat que calia que hi hagués un canvi radical en la manera d’entendre la política i que aquesta no s’havia de considerar mai un modus vivendi  en què uns quants neden en l’abundància sense aturador durant anys i anys, sinó com un servei al país amb data de caducitat. Com podem comprovar aquests dies, la vam encertat de ple.

La desobediència civil no és de cap manera un tema menor, suposa el pas més transcendental  que hauran de fer els nostres dirigents per portar el país a la seva definitiva formació i reconeixement. Però no només ells, sinó tot el poble i per això cal que la seva majoria estigui convençuda i preparada.