CiU parla d’independència perquè Espanya ha barrat el model convergent. Amb el finançament, cerca sargir un nou diàleg, un arranjament que simuli la força i la il·lusió d’abans del set constitucional. El finançament té una doble virtut. És un problema irresolt i és un problema “urgent” perquè les dotacions pressupostàries són molt minses, la qual cosa possibilita un espai tècnic de negociació. És l’espai del “peix al cove” que CiU pretén recuperar.

“i tots els ciutadans de Catalunya sabrán que una part dels nostres destins mes petita o mes gran segons siguin les delegacions que es conseguexin, será ja lo que ells lliurament vulguin que sigui.”  (Josep Puig i Cadafalch)

El dia 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, després que el rei borbó de torn, Alfons XII, hagués signat el Reial decret d’autorització. Des de l’episodi macabre de la pèrdua de les nostres llibertats com a poble, el 1714, el Principat de Catalunya no havia tingut cap institució pròpia, perquè també un rei borbó les havia abolides amb el Decret de Nova Planta.

A veure si ho entenen: no es tracta que al Congrés dels Diputats espanyols es pugui parlar de tant en tant en català, no es tracta que Espanya ens robi menys, no es tracta d’acomodar l’Estat espanyol perquè els catalans ens hi sentim menys malament. Es tracta d’apostar decididament per l’estat propi i per fer que el català sigui l’única llengua oficial de Catalunya i sigui present a les institucions europees, es tracta d’administrar tots els nostres recursos, es tracta de la llibertat no de tenir uns centímetres més de cadena.

Sóc dels que penso que Reagrupament hores d’ara és l’eina, eina per fomentar la unitat transversal, l’eina per construir l’alternativa política que ara li cal a Catalunya, l’eina que pot desaparèixer per una altra, l’eina que té una reputació digna i de treball, l’eina que s’ha guanyat el dret ha incidir en la vida política de Catalunya, en definitiva l’eina que la majoria dels associats estem disposats a utilitzar per Catalunya.

Creu Mas que podem prescindir dels marcs polítics espanyols? Allò que únicament podria influir en la reactivació econòmica catalana seria resoldre l’espoli dels 20.000 milions d’€. El mateix dia de la Cimera tres notícies més omplien els informatius: El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy presentava el fons de 700.000milons € per rescatar els països en bancarrota (i el deute sobirà Català té ja la qualificació d’A3 (un 5 d’una escala de 10) i amb perspectives a baixar). Brussel·les prioritzarà les xarxes de tren que uneixen capitals d’estat i Blanco recordava que l'executiu espanyol ha apostat clarament per la Travessia Central aragonesa. Finalment Zapatero anunciava que controlarà “d'obligat compliment” la Generalitat (i li dictarà l’agenda diària).

CiU podria reconèixer que la Catalunya autonòmica és inviable ja que mai aconseguirem el concert econòmic ni disminuir el dèficit fiscal a uns nivells raonables, i que per això és impossible evitar tenir més impostos, menys serveis i menys infraestructures que la resta de l'estat. I que per això moltes promeses electorals o propostes de cimeres de recuperació econòmica depenen d'unes competències i uns recursos que només té l'estat.

La reacció reprovable del senyor Jordi Hereu davant de Barcelona Decideix, el deshereta, l'exclou, el priva moralment de poder esdevenir l'alcalde de la ciutat comtal. Un batlle no pot tenir por ni recels de la veu del seu poble, sinó que ha d'estimular la participació ciutadana i donar les facilitats que tingui a l'abast perquè això sigui possible. Demano un canvi d'actitud i una mínima implicació institucional en una de les iniciatives ciutadanes més celebrades d'Europa d'ençà molts anys. Per la dignitat de la nostra gent i pel respecte que tothora ens ha de merèixer.

Tornem a estar en campanya electoral i tornem a tenir un bon nombre de companys reagrupats candidats a esdevenir representants del nostre poble.

Per això, avui, Dia Mundial de la Poesia, els dedico aquest poema de Vicent Andrés Estellés, el millor poeta de la terra d’Ausiàs Marc i Joan Roís de Corella. I he triat aquest poema, perquè no perdo l’esperança que algun dia els territoris de llengua catalana esdevindrem un Estat de ple dret en el món, i serem, per a sempre més un poble lliure.

CiU ha passat 8 anys de travessa del desert i torna a la Generalitat pràcticament amb majoria absoluta gràcies a una massa de votants que els politòlegs atorguen a l'independentisme. Un independentisme “estrany”. Que no vota els “partits independentistes” ni retreu el gir manifestament autonomista del govern. Una massa òrfena, desorientada, zombi. Que viu rítmicament i mecànicament, sense ànima, però resolta a favor de la independència i veu com la crisi s’aprofundeix i complica perquè la Generalitat és dèbil i sotmesa als paranys constitucionals. Ningú, ni la Generalitat, no els il·lusiona.

Sense espoli no hi hauria factures pendents de pagar, s'hauria baixat el deute durant el 2010 i ara no estaríem fent retallades molt doloroses per als ciutadans de Catalunya. A més, podríem implantar mesures que afavorissin la recuperació, com abaixar impostos o realitzar inversions urgents i crítiques en infraestructures.Bé, tot això sense espoli i amb un Govern de qualitat.