Tota aquesta gentada que ha votat CiU encara no fa un parell de setmanes, una força que encara preconitza un "soft-soft approach " al conflicte catalano-espanyol, ja cal que s'ho faci mirar.

40.000 gràcies a tots

Des del meu cor i la meva ànima us dono les gràcies a cadascun  de tots vosaltres que heu fet confiança a REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, (amb majúscules) aquí a la Conca de Barberà i Baixa Segarra. Us he de dir que al principi érem més de 3.000 reagrupats. Ara som 40.000 persones a tota Catalunya que hem vist més enllà del que hi ha davant dels ulls.

Els que hem cregut i treballat per restituir la dignitat sobirana del nostre poble hem perdut les eleccions. El poble no ens ha volgut o no ens ha conegut. I a Catalunya dignitat sobirana vol dir independència, regeneració democràtica i treball. I no en tinc cap dubte. A falta del recompte de vots de l’exterior, que hauria de ser avui, només 40.000 persones, diumenge 28 de novembre de 2010, van votar a favor de la dignitat sobirana. Això és així i aquest és l’escenari en el qual haurem de seguir treballant per assolir-la algun dia. Ara ja sabem on som.

En definitiva, veig que tenim tres àrees bàsiques d’actuació: construcció d’un espai intel·lectual favorable a la nostra visió del país (independència, democràcia de qualitat i excel·lència), extensió de la base social de l’independentisme, i capacitat de donar resposta als problemes percebuts com a immediats pels catalans. En això hi podem treballar, en això hi hem de treballar.

Doncs endavant, Reagrupament. L’objectiu és noble i la seva mateixa dignitat ens ha de fer forts i ens ha de fer mirar endavant. Que el sol tornarà a sortir, i ens ha de trobar altra vegada a punt, amb llum als ulls i força al braç...

Ara podem escollir entre continuar essent esclaus en un món de mediocritat i de “ninisme” o bé esdevenir lliures en un país que cerqui els valors i les virtuts de la feina ben feta, del diàleg i de la tolerància, de la inclusió i de la solidaritat, del respecte i de la disciplina, del treball i de l’endreça. Ara, sí; ara, nosaltres decidim el futur del nostre poble, la dignitat de la nostra gent.

Voteu dempeus, si us plau. Voteu sabent-vos timoners del destí vostre, dels vostres éssers estimats i del vostre poble. Voteu recordant Joan Fuster “La política la fas o te la fan”. Voteu conscients que podeu rescabalar la vostra dignitat sobirana. Voteu independència. Voteu informats. Voteu havent llegit la sentencia del Tribunal Constitucional de España, del dia 28 de juny d’enguany i que esclatarà a partir del 29N. Voteu havent llegit la sentencia del Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides amb seu a l’Haia, del dia 22 de juny passat, que avala la Declaració d’Independència de Catalunya que promou REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA perquè neixi l’Estat Català sense vulnerar el dret internacional.

Evidentment el 28N no guanyarem, però entrarem, tot i l'esforç dels polítics via mitjans de comunicació per silenciar-nos i fins i tot inventant algun obús d'última hora per intentar destruir l'únic projecte seriós independentista. Entrarem i començarem a fer pedagogia ja que no ens podran silenciar. Aposteu per Reagrupament, no us decebrà. Us animo a venir a l'Auditori de Girona aquest dijous a les 20.30h  a escoltar en directe els megacracks que tenim de caps de llista.

Ja n'hi ha prou de demanar explicacions als independentistes. Són vostès, senyors espanyolistes, regionalistes, autonomistes i federalistes càndids que tenen, ara, la pilota al seu teulat. Tenen al seu davant la impossible tasca de negar l'evidència que seguir dins l'estat espanyol és absolutament lesiu pel poble de Catalunya. Un estat que perjudica tots els catalans per igual, sense distinció d'ideologia o partit polític, s'emboliquin amb banderes o no.

Davant de la política plana i hermètica, allunyada de la realitat de la gent, ens cal Carreterina  a dojo. Ens cal que les persones normals s’adonin que el més normal és pensar i comportar-se normalment. Que Catalunya no és un cas aïllat al mig de l’univers, i que els primers que ara estan interessats en embolicar les idees de la població són els polítics catalans acomodats a les maneres de fer ara ja per ells “tradicionals” d’anar proclamant com veritats eternes allò que les cúpules manen i anar fent la viu-viu.