La política és necessària per a seguir un ordre disciplinat dins d’una comunitat, per a marcar unes lleis apropiades als temps actuals. La política serveix per a tenir unes normes i una manera pròpia de fer les coses i de construir el país d’acord amb la cultura i el tarannà de la gent d’aquell país. La gent ha de poder veure que els seus representants polítics són aquells que els solucionen els seus problemes i per això és fonamental que aquest polític vingui del món laboral, això actualment, no és així. És per això que estan tan lluny dels problemes reals de la gent del carrer. Això ha de canviar. Ho hem de canviar. Ho podem canviar. Hi ha motius per a l’optimisme. D’un malson tothom, finalment, es desperta.. Els catalans hem de reaccionar

Només es pot ser solidari quan tens garantida l’existència, i Catalunya a mitjà termini no té continuïtat si no s’atura, reflexiona i aprèn a volar. Ens cal pujar alt, -tan alt com els castells, que la Unesco ha proclamat com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat-, internacionalitzar la causa, crear nous llaços per fer entendre al món que si ens deixen créixer podrem ser solidaris amb Europa i no només amb Andalusia i altes parts de l’Estat espanyol.

El que no m'agradaria és que aquestes declaracions, àmpliament recollides pels mitjans de comunicació, no deixessin veure que qui ha portat el pes de la iniciativa, és a dir, qui va tenir la idea, qui ha preparat la candidatura i qui ha fet tots els esforços necessaris per arribar a tenir els castells declarats patrimoni de la humanitat ha estat la societat civil catalana, a través principalment de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (també la revista "Castells").

Tot el que brilla es veu i els demagogs i els oportunistes també ressalten o bé pel seu atractiu, o bé per una campanya fosforescent i de neó. Les coses de la política es fonamenten en la credibilitat i la confiança. Els electors atorguen el seu manament a qui els en mereix més. Sense història, no hi ha garantia. En aquest sentit, Reagrupament es presenta als electors amb excel·lència i solera.

Amb el socialisme tergiversador, híbrid d’ideologia, de parla i acte, hem entrat en crisi econòmica però també en una recessió important de cultura i valors. És aquest govern socialista el que permet que el govern espanyol forci la UE a diferenciar el català del valencià. El PSC, la sucursal catalana del PSOE, contribueix a la divisió catalana utilitzant la mateixa estratègia rastrera dels partits nacionalistes espanyol, incitar la fragmentació dels catalanoparlants.

Aquestes eleccions han de seduir els partidaris de la via del referèndum a optar pel plebiscit. Les eleccions són útils per urgir l’Adéu a Espanya. Car contràriament, tot el treball realitzat fins avui, també el fet per la via del referèndum, perdrà el sentit i la motivació. Sense l’aplegament, la determinació i la decisió tornarem al passat. Recularem a inicis superats. Els qui voldrien un Estat Català més social, els desencantats, els desanimats i els abstencionistes han de veure la utilitat de la fórmula de Reagupament. Han d’urgir, també ells, la ruptura i l’Adéu a Espanya. Perquè en aquestes eleccions podem acabar definitivament amb els 300 anys de domini espanyol!

Aquest dimarts al vespre he anat en representació de Reagrupament a la presentació del documental "Fora de joc" que fa palesa la incansable lluita pel reconeixement de les seleccions catalanes en diversos esports, el primer dels quals -i no per això el més dur- va ser l'hoquei patins, esport del que som una potència. El documental reflecteix exactament la inutilitat d'una lluita per intentar incardinar la Catalunya comunitat autònoma del Reino de Espanya, en el món, en qualsevol aspecte. Però també reflecteix l'incansable esforç d'unes persones, moltes, que no han defallit encara en l'intent: esportistes, presidents de seleccions, advocats, etc.

Quan d'altres estaven demanant de convocar un referèndum (ja veurem qui els donarà permís per fer-lo) els reagrupats ja havíem fet un pas més per no haver de demanar mai més cap permís per ser ciutadans d'un país lliure: Catalunya. Totes les idees potents i innovadores d'aquesta campanya és Reagrupament qui les ha posades sobre la taula. Els articles d'en Joan Carretero han marcat un abans i un després en la política catalana

Les institucions catalanes i els partits parlamentaris es preocupen més del Papa que del caràcter de la jornada. Es vanaglorien de ser neutrals i posen en el mateix sac aconfessionalitat i pensament torresibagenc. S’ho miren amb falsa distància. Les institucions són oficialment escèptiques. Ningú fa cap comentari, ni plora la “baixa catalanitat” de la jornada. Res més es comenta, fora el caràcter excepcional de l’esdeveniment. Els jocs olímpics varen “sofrir” la vehemència catalanista.

L’electorat demòcrata ha manifestat la pèrdua de la il·lusió que els definia i han complicat de forma evident futures aprovacions sobre mesures legislatives. És el mateix efecte global, les mateixes conseqüències provocades per la crisi les que poden canviar un vot als EEUU o a Catalunya, per exemple. El Servei d’Ocupació de Catalunya ja registra 566.496 aturats el passat mes d’octubre, el que equival a un augment de 9.228 persones inscrites a les llistes de l’atur.