Que difícil és escriure sobre un amic que fa unes hores xerraves i, en sec, el destí se’l emporta. En Jordi era una bona persona. No és un compliment, els que el vam conèixer sabem que això sintetitza totes les qualitats d’un amic: generositat, fidelitat, solidaritat i, estimació als altres.

Amb ell  i amb altres companys vam realitzar una de les campanyes electorals més intenses que recordo. Vam compartir moltes hores i va ser llavors quan es va manifestar la seva personalitat d’esperit de grup amb la gent que no el coneixia tant: forjada a la muntanya i amb valors familiars sòlids.

És indiscutible que avui ell era qui ens liderava al Camp el camí de l’orgull pel projecte: sempre recordaré les hores i hores que hem gaudit parlant del país i el seu anhel de llibertat. També guardaré com un dels tresors més preuats les contínues mostres d’ànims, encoratjament i, sobretot, d’alegria que em va proporcionar.

En Jordi tenia la gran virtut de no dramatitzar les situacions difícils, ans el contrari: positivitzar-les. Em consta que en el seu lloc de treball era altament valorat: el seu talent l’havia portat a obrir i consolidar el mercat francès.

És impossible en un espai reduït, i amb un estat d’ànim penós, poder explicar tots els aspectes d’un amic com en Jordi, de qui mai havies pensat que un dia l’hauries de descriure, ja que era, simplement, el Jordi que sempre hi era.

Durant un míting central a Barcelona vaig definir els companys del Camp i les Terres de l’Ebre com a Almogàvers i vaig emfatitzar que el nostre Gran Capità es deia Jordi Gomis. Amb llàgrimes als ulls, avui li diem: Adéu, Gran Capità! Adéu, Patriota! Adéu, Amic meu!