Tothom ho diu. Per Catalunya, per la cohesió, pel progrés, per l’autogovern però, certament i de moment, l’únic que es defensa és la idea i el plantejament immediat de cadascú. La meva “raó” és la bona, és la millor i tothom ho ha de saber, aquestes són les màximes de la majoria dels dirigents polítics.

Mentrestant, una defensa aferrissada del que penso, amanit amb certes dosis d’oportunisme polític, permeten viure, i no pas malament, del diner públic. De vegades pot ser ceguesa, d’altres, pura ambició, però els anys passen i continuem dient i defensant que la meva idea o proposta és la millor. I Catalunya, mentrestant, es converteix en reserva natural d’una espècie no protegida que a poc a poc es dirigeix a la seva fi, i tot sembla indicar que de forma inevitable.  

• La ministra del PP, Ana Mato, farà una Llei General de la Discapacitat, per a tots els “espanyols” i vol modificar la Llei de la dependència amb l’objectiu d’uniformar-la encara més.
• El govern espanyol retallarà 10.000 M€ en sanitat i ensenyament, competències, que encara a dia d’avui les té la Generalitat. Ras i curt, vol dir menys recursos per a Catalunya.
• El PSOE i el PP varen modificar la Constitució per fer la Llei d’Estabilitat pressupostària, només l’Estat es podrà endeutar.
• Montoro planteja una revisió de l’Estat de les “Autonomies”, i carrega contra les TV públiques autonòmiques i les “delegacions a l’estranger”.
• La Presidenta Aguirre, ara diu que el Café per tothom amb l’objectiu d’integrar els nacionalistes bascos i catalans ha estat un fracàs i per tant s’ha de tornar al model anterior.
• El govern del PP presenta uns pressupostos que retallen, però bàsicament les aportacions a Catalunya. Ni disposicions addicionals ni deute pendents de pressupostos anteriors. L’Estat vol i té el ferm propòsit d’exterminar Catalunya com un lloc pròsper. L’excusa és que no hi ha diners, però per continuar fent AVEs si que n’hi ha.
• Més presencia de la “guàrdia civil” i de la policia de l’Estat. O sigui, guerra de banderes. La delegada compleix de forma “brillant” les directrius del govern: Que ningú en tingui dubtes “Catalunya és d’Espanya”.
• El govern del PP i el Parlament espanyol aproven una “Reforma laboral”, amb el recolzament de CiU, reforma que envaeix les poques competències que fins ara tenia la Generalitat.
• La darrera andanada és brutal, l’Estat revisarà cada mes la situació econòmica de les “Comunitats Autonòmiques”.
• Ni un euro pel Corredor del Mediterrani, ni un euro per als accessos del port i aeroport, tots els que calguin per al tren d’alta velocitat a Extremadura i Galícia.

Qui hores d’ara no tingui clar que amb l’excusa de la crisi, els espanyols del PP i amb el suport del PSOE, han planificat la mort de l’Estat de les Autonomies, i no fer res, només pot suposar que en el fons s’hi està d’acord.

Treballar per aconseguir la independència de Catalunya no hauria de ser un cúmul d’estratègies. De fet, amb una, ben estructurada i amb un bon lideratge, n’hauríem  de tenir prou.

Cal que cada força faci la seva línia de relacions internacionals? O amb una tots plegats en tindríem prou? Cal que cada força es posicioni políticament a cada batzegada que propina l’Estat? O davant d’una agressió la resposta hauria ser de país? Cal que cada força s’hipotequi amb estructures territorials? O cal continuar fent com els espanyols, estirar el braç més que la màniga? Tot sembla indicar que l’únic que es vol és imposar les tesis pròpies.

Pensar que podríem unir diferents pensaments en una opció sense matisos és pràcticament impossible. Interessos, ambicions i protagonismes ho fan impossible. Ara bé, si de debò el que ens uneix és la proposta d’alliberar la nostra pàtria, ho podem fer. Ara Reagrupament promou una iniciativa ciutadana europea (ICE). Europa ha de legislar al respecte. Un territori que ara forma part d’Europa ho ha de continuar sent tot i que les seves condicions jurídiques s’hagin modificat per decisió popular. Tothom hauria de donar suport i impulsar aquesta iniciativa, es fa i es promou per Catalunya.

Generositat, dignitat i patriotisme és el que hem de tenir, un poble al qual qualsevol se li pot pixar a la boca i no dir res, no es mereix ser lliure. Joan Carretero ho va explicar prou bé. Generositat per fer possible la “unitat estratègica”; sense ella no ens en sortirem. Hi insisteixo, o fem una alternativa transversal i creïble entre tots o no ens en sortirem. I sí, tenim pressa molta pressa, però tenim temps.