Els vestits de Francisco, les bosses de na Rita, l'aeroport fantasma de l'avi, la fatxenderia insuportable del Ricardo ... 

El País Valencià no només pateix un espoli fiscal percentualment equivalent o superior al del Principat, sinó que a més és governat per veritables voltors, personatges histriònics que estan en política bàsicament per enriquir-se i tocar poder. Aquesta gentussa veu el País Valencià només com a terra de conquesta i per allà on passen no torna a créixer la gespa.  

A canvi de rebre carta blanca per llur lucre personal, tenen l'encàrrec d'executar les polítiques espanyolitzadores que els dicta la metròpoli. Per exemple, privant que milers i milers de nens rebin l'ensenyament en català o bé prohibint que els valencians puguin veure TV3. Aquests vampirs espanyols xuclen la riquesa i la identitat dels valencians a parts iguals per cadascuna de les artèries on aconsegueixen clavar els ullals. 

Algú pot dir que ells s'ho han buscat, que al capdevall són els valencians els qui han triat a les urnes els Franciscos i les Rites. Ho sento, però és un argument que no comparteixo. Afirmar això és tant com dir que als catalans del Principat ja ens està bé ser una comunitat autònoma de règim comú, perquè si no hauríem votat majoritàriament partits independentistes. Les coses no són tan senzilles i la composició d'un parlament no sempre reflecteix com respira un país. 

Certament, votar és una acció simple i perfectament descriptible. En canvi, escatir per quins set sous un elector vota un partit i no un altre ja no és tan fàcil. En el cas del País Valencià, hauríem de començar per analitzar quines han estat les alternatives electorals al PP durant els darrers anys. També hauríem de parlar del rol dels mitjans de comunicació a l'hora d'escampar ideologia i crear determinats estats d'opinió. I, no cal dir-ho, del paper de la pesta blava i la violència espanyolista, que no és un tema menor. 

Els catalans del Principat tenim un deute enorme amb el País Valencià: ells ens fan de frontera. Efectivament, el PV és la línia del front, la primera trinxera, l'indret on es combat cos a cos. Al Principat de vegades ens cau alguna bomba, però al PV hi ha autèntica violència política contra la catalanitat. 

Quan als catalans ens pregunten per què volem ser lliures i tenir un estat propi, mai no hauríem d'oblidar un dels motius més importants: per tibar del sud de la nació.