Avui no parlarem de l’espoli, ni de les retallades dobles que pateix Catalunya, ni dels incompliments sistemàtics de l’Estat vers Catalunya. Tampoc no ho farem dels trens ni de les infraestructures i molt menys dels insults i maltractaments que rebem de la caverna mediàtica. Avui parlarem del joc i del govern “dels millors”.

Per començar i per recordar-ho farem un petit esment a un petit país, Suïssa. Sense mar, voltat per grans països i amb una gran cultura submarina (per allò de les llengües); i curiosament no tenen cap macro-prostíbul ni -que jo sàpiga- un Las Vegas bis . Suïssa, el que sí que té és una bona escola i universitat i un govern que prima i té cura dels sectors estratègics productius de país. Ells no han triat ser els que posen el cul, senzillament han treballat per mantenir un país dins l’excel·lència independentment dels avatars mundials.

Un país que es “governa a si mateix” ha de tenir l’objectiu d’oferir a la ciutadania el millor en ensenyament, en sanitat, en recerca, i sobretot ha de garantir que, com a país, tindrà un lloc en els fòrums internacionals.  Això només es pot obtenir si practiquem la defensa dels nostres sectors estratègics i no sembla que convertir “definitivament” Catalunya en un espai de serveis sigui la millor opció.

El Govern dels “millors” coneix Catalunya, sap que la revolució industrial del segle XVIII principis del XIX es va fer a Catalunya abans que a cap altre indret de l’Estat espanyol. Catalunya s’industrialitza amb les sedes i el cotó, paral·lelament les fargues són el principi del que més tard seran les petites indústries. Les grans arribaran a principis del XIX, la Hispano Suiza n’és un bon exemple.

Ells també saben que, socialment, tenir un teixit industrial comporta tenir unes escoles i universitats de primer nivell. Els productes industrials requereixen sempre d’uns bons tècnics i dissenyadors, de mestres industrials i uns bons treballadors. I sense menysprear ningú, no és el mateix la preparació d’un cambrer que la d’un fressador, el primer mai no donarà un R+D i el segon ho pot permetre.

A dia d’avui, Catalunya no té cap sector estratègic que destaqui. El ram tèxtil es va liquidar. L’Estat espanyol va permetre que la burgesia catalana externalitzés la producció tèxtil amb l’excusa dels costos. A dia d’avui Catalunya és importadora neta de la confecció tèxtil.

El sector del camp és -si això és possible- el més vergonyós. Catalunya podria ser autosuficient i, amb unes polítiques adequades, exportadora d’alguns productes. La ramaderia si fa o no fa es troba en el mateix context, amb algunes gravetats afegides. Catalunya ara és productor i exportador dels productes porcins, però amb l’agreujant de no haver fet les accions necessàries per evitar la contaminació del camp i dels aqüífers. De continuar així, haurem destruït durant molts anys el futur del camp.

La indústria (en Pujol cofoi del seu peix al cove ens ha dut on som, el tripartit també) és exterminada a poc a poc i traslladada a la resta de l’Estat espanyol. Uns s’instal·len a l’Aragó, amb unes facilitats fiscals dignes dels països de l’Est i els asiàtics; d’altres a Madrid, amb bonificacions fiscals o per estar allà on es decideix tot. Certament si Catalunya perd el seu teixit industrial format per la petita i mitjana empresa, haurem perdut definitivament el ser com a país. Tenir un atur, que a hores d’ara ja està per sobre del 20 % i més del 50 % correspon a l’atur del jovent, és la mort de Catalunya, certificada per la impossibilitat de dur a terme politiques de reactivació laboral de cap mena Això ho fa l’Estat espanyol i així ens va.

Ara el govern “dels millors”, tot així ho indica, ens vol convertir en impulsors de la deslocalització industrial i econòmica, Sembla que invertir en Catalunya i fer país no interessa, els guanys s’han de fer a fora. Tot sembla indicar que la preparació del nostre jovent té l’objectiu d’exportar-los, potser amb la intenció que quan siguin vellets tornin amb les seves pensions a Catalunya i convertir els geriàtrics en un sector estratègic.

Si el govern “dels millors” té la pretensió de convertir Catalunya definitivament en un lloc de serveis, on el turisme, la diversió, i el sí senyor en sigui la divisa, voldrà dir que estan incapacitats per fer país. Per a ells l’únic que val és la “pela”. Si l’objectiu és convertir Catalunya en un desert industrial i fer-la improductiva aquest govern està incapacitat. Si l’objectiu no és potenciar els nostres sectors estratègics, aquest govern està incapacitat. Si l’objectiu és fer de la prostitució i del joc la senyera del país, aquest govern està incapacitat.

Tot sembla indicar que el pinyol convergent no solament no té pebrots, sinó que va néixer al paleolític i està fossilitzat. Aquesta gent està incapacitada per dur-nos on es mereix Catalunya, cal dir-ho clar i sense aturar-nos.