Aquests dies hem assistit a un altre acte de la tragicomèdia que té com a protagonista el català i el nostre sistema educatiu. De l'anàlisi de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut del 28 de juny de 2010, se'n podia deduir que creava jurisprudència contra el català, fomentava la inseguretat jurídica i abonava el conflicte lingüístic.

És evident que tots aquells que fa temps que malden per aconseguir que el català quedi reduït a Catalunya a una llengua característica, històrica i privativa (ho dic exactament amb les paraules que el Tribunal Constitucional va triar per definir la nostra llengua) han trobat terreny abonat per iniciar tràmits judicials que han començat i no acabaran.

És inútil donar-los arguments pedagògics. Ni els entenen ni els volen entendre. No cal perdre el temps explicant-los que el català, en el territori que li és propi, està en franc desavantatge i amb riscos molt seriosos de substitució lingüística. És precisament el que els agradaria. Treballen per això.

Un poble lliure no admet sentències ni interlocutòries. El Parlament d'un poble lliure legisla i fa complir les lleis. Volem i necessitem amb urgència poder decidir el nostre futur lliure en tots els àmbits. Un sistema educatiu dissenyat per donar resposta a les necessitats dels joves que hauran de competir en un món laboral complicat i global és indispensable. I és evident que aquest sistema educatiu ha de tenir el català com a llengua vehicular i la nació catalana com a marc.

No hi donem més voltes. Ja estem carregats d'arguments. S'ha tancat el teló d'un acte contra l'escola catalana. Se n'obrirà un altre. Aquesta vegada, de moment, els sistema en la seva globalitat no s'ha enfonsat, però s'ha esquerdat una mica més. Els enemics de Catalunya, els nacionalistes espanyols, no afluixaran. Fins quan haurem d'esperar, amb l'ai al cor, que uns quants jutges de qualsevol tribunal decideixin què podem fer?

Sentències, interlocutòries...?. Independència