Arriba Nadal, l’època més consumista de l’any. Regals, regals i més regals. Alguns pensen que un bon regal pot ser un animal de companyia perquè pensen que és un objecte més per donar satisfacció a qui se li regala sense pensar que és un esser viu amb sentiments d’amor i lleialtat incondicional. El seu llitet, la seva llar, els seus pares humans, esdevenen tot el seu món. Regalar-los pot ser una experiència brutal per a qui els rep, però, potser, aquesta persona no disposa ni del temps ni de la gran responsabilitat que suposa tenir-los. Llavors passa el que tots sabem i és que sovint, quan ja deixen de ser cadells, els abandonen de mil formes, totes cruels, rebaixant al mínim a allò que anomenem condició humana.
A les escoles, on hauria d’iniciar-se les bases objectives d’una societat millor, seria bo que cada alumne a final de curs entregués un document d’haver fet determinades hores de voluntariat entre les quals s’hauria d’incloure també el voluntariat en una associació o protectora d’animals per a que puguin veure i viure la desesperació brutal i sense consol dels animals abandonats que han passat de ser un peluix a un destorb que es pot llençar a qualsevol lloc. Només vivint la barbàrie en primera persona es pot entendre la magnitud d’aquest drama. I serien precisament aquest alumnes els que farien veure als adults que una societat justa amb la humanitat també ha de ser justa amb tots els éssers vius del nostre planeta.
Serveixi aquest escrit per considerar-ho i per observar que la lluita per la defensa dels drets ha de ser una lluita universal a tots els nivells.
Recorda, sempre rescata, adopta, esterilitza.
